El Sexenni Democràtic: Revolució i Govern Provisional
El Sexenni Democràtic 1868-1874
1. Revolució i el Govern Provisional 1868-70
1.1 Causes Revolució de 1868
Crisi econòmica:
- Financera: davallada de les cotitzacions de les accions ferroviàries del deute públic i d’altres entitats financeres.
- Industrial: baixa demanda de teixits i pujada de preus del cotó per la guerra de successió dels EUA.
- Crisis de subsistències: una sèrie de males collites provoquen un increment de preus durant els anys 1866-1868 (preu de blat augmenta).
Crisi política:
- Al 1866 O’Donatell és substituït per Navarez com a cap del govern. Aquest va tancar les corts, les escoles de Magisteri i les garanties constitucionals. Davant aquesta situació, la resta de forces polítiques estaven unides per destronar a Isabel II que impedia la vida parlamentària. Fins i tot els unionistes es van afegir al Pacte d’Ostende.
1.2/1.3 La Revolució de la Gloriosa
Els generals Serrano i Prim (cavall, ‘’Viva España con honra’’), i l’almirall Topete (flota espanyola), van encapçalar l'aixecament militar que el 19 de setembre, des de Cadis van escampar-se per tot l’estat.
Els municipis i províncies es van organitzar en juntes revolucionàries amb milícies que van ser els òrgans provisionals de poder polític amb pla de suport popular. El cop va ser una autèntica revolució, la ‘’Gloriosa’’, i la reina es va veure obligada a exiliar-se a França.
El Govern Provisional i les Primeres Reformes
Amb l’acord de la Junta de Madrid es va nomenar un govern provisional encapçalat per Prim (president), amb 5 progressistes i quatre unionistes, i el general Serrano com a regent del regne.
El nou executiu, sense demòcrates ni republicans, va dissoldre les Juntes i va frenar el procés revolucionari on va estabilitzar la situació amb la prioritat de restablir l’ordre.
També va promulgar decrets democratitzadors (lliure d’impremta) i acceptar demandes populars com ara la supressió de consums.
L’objectiu del govern provisional era: la iniciativa amb la política passa a les noves institucions amb un govern amb sufragi universal masculí (+25 anys - 4 milions d’espanyols) i constituïa una novetat important.
El desembre de 1868 es van celebrar les eleccions per ajuntaments i diputacions on els republicans aconsegueixen triomfar amb 20 capitals de província (Catalunya i Aragó).
Al gener de 1869, les eleccions de les corts constituents van donar victòria als progressistes, unionistes i demòcrates monàrquics. A Catalunya, els republicans van obtenir un 67% dels vots.
Constitució de Juny de 1869
Principi de la sobirania nacional, representa les corts.
Monarquia democràtica.
Predomini de les Corts Generals.
Independència espai al poder judicial.
Mantenir pressupostos al culte i clero.
Igualtat dels territoris colonials.
Apogeu del Republicanisme
Els republicanisme estava dividit en dues grans tendències: els unitaris i els federals.
Unitaris: encapçalats per Emilio Castelar (defensen república unitària i tenen posicions més conservadores des del punt de vista social i polític.
Federals: és el partit República dirigit per Pi i Maragall i Estanislau Figueras on defensen una república federal constituïda a partir d’un pacte lliure entre municipis i regions. Promulgava el laïcisme, s’oposava a la intervenció de l’exèrcit en política i defensava l’ampliació dels drets democràtics i la intervenció de l’Estat en defensa de les classes populars.
Dins del federalisme també s’hi distingeixen els moderats i els intransigents.
Moderats: controlen la direcció del Partit (Pi i Maragall) i eren partidaris del respecte a la legalitat, raó per la qual no defensaven les insurreccions armades.
Intransigents: donen suport a la insurrecció popular com a mètode per proclamar la república federal i propugnaven que els territoris poden declarar-se independents i pactar posteriorment la seva unió a una República Federal.