El Sexenni Revolucionari: De la Monarquia d'Amadeu I a la Primera República
El regnat d'Amadeu I i la crisi del Sexenni
El primer acte al qual hagué d'assistir Amadeu I fou el funeral de Prim, el seu valedor i president del Consell de Ministres. El monarca no va aconseguir l'acceptació de les classes populars, tampoc va rebre el suport de l'aristocràcia isabelina, i una part de l'exèrcit tampoc el va acceptar. L'Església també li va expressar la seva hostilitat.
Finalment, els carlins el van considerar il·legítim i van passar de l'oposició política a la lluita armada el 1872. Mentrestant, Cánovas del Castillo ja preparava el retorn del príncep Alfons amb l'aliança d'antics unionistes.
Els conflictes bèl·lics i socials
- Tercera Guerra Carlina (1872): Els carlins van iniciar una guerra en defensa del tron del pretendent Carles VII, de la tradició, els furs i el catolicisme. La guerra va començar amb partides al País Basc, Navarra, Aragó i Catalunya, i va prendre volada a mitjan 1873.
- Guerra dels Deu Anys: A Cuba, la insurrecció iniciada el 1868 (Grito de Yara) es va ampliar fins a esdevenir una guerra colonial.
- Insurreccions federalistes: El 1872 hi hagué un seguit d'insurreccions amb influències republicanes i anarquistes.
La proclamació de la Primera República
Davant la situació, Amadeu I decidí renunciar al tron i se'n tornà a Itàlia. Unes Corts amb majoria monàrquica votaren la proclamació de la Primera República, i el Partit Demòcrata Republicà Federal es va fer càrrec del poder.
Presidències i inestabilitat
- El primer president fou Figueres i les classes populars reberen la República amb entusiasme.
- Després de les eleccions a Corts constituents, Pi i Margall es convertí en el nou president.
El conflicte cantonal
Els republicans intransigents i els anarquistes internacionalistes entraren en conflicte a diversos cantons independents de moltes ciutats. El cantonalisme va ser el conflicte més greu, ja que mesclava les aspiracions autonomistes dels federals més intransigents amb les aspiracions de revolució social.
El final de la República
Nicolás Salmerón, com a nou president, reprimí militarment aquestes revoltes. El va succeir Emilio Castelar, que va començar a governar per decret. Amb el cop d'Estat de Pavía, el poder passà de nou al general Serrano, que establí una dictadura amb el suport d'unionistes. Amb tot això, s'inicià un nou règim polític monàrquic conservador que retornava el poder a les classes poderoses. El fracàs del Sexenni Revolucionari ha estat vist pels historiadors conservadors com un període de gran inestabilitat.