Signes, símbols i llenguatge: significats, funcions i Cassirer

Resum

El document explica què és un signe i un símbol, com el llenguatge i l'art donen sentit al món i quines són les dimensions del llenguatge (sintàctica, semàntica i pragmàtica). Inclou també les funcions del llenguatge amb exemples i una síntesi de la idea de Cassirer sobre l'home com a animal simbòlic. És un material útil per revisar conceptes bàsics de semiòtica i filosofia del llenguatge.

Punts clau

Un signe és una cosa que representa una altra per a algú; combina significant i significat, i la relació es fixa per conveni entre els usuaris.
Un símbol és un signe que significa un objecte, que al seu torn significa una altra realitat; la relació és convencional, social i cultural.
L'univers simbòlic (el món) està format pel llenguatge i les manifestacions artístiques produïdes per l'home.
Les dimensions del llenguatge són la sintàctica (relacions entre signes), la semàntica (relació amb els significats) i la pragmàtica (acció de l'emissor i context).
Les funcions del llenguatge inclouen la representativa, l'apel·lativa i l'expressiva.
Segons Cassirer, l'home disposa d'un sistema simbòlic que li permet interpretar els estímuls, i per això és considerat un animal fantàstic.

Posa't a prova

Signes i llenguatge simbòlic

Les paraules són signes: una cosa que representa una altra cosa per a algú (Peirce).

Signes: significat + significant: relació convencional anomenada significació o sentit. Relació establerta per un conveni entre els usuaris de signes. El món: també són signes per als humans. El món es converteix en un llibre ple de significats i de sentits.

Símbol: signe que significa un objecte que, al seu torn, significa una altra realitat. Símbol + objecte simbolitzat... relació convencional, social i cultural. El món està poblat de símbols.

Univers simbòlic

Univers simbòlic, comunament conegut com a món, està compost per llenguatge i manifestacions artístiques que produeix l'home. Al món hi trobem una barreja d'experiències i vivències. Llenguatge i art: indispensables per captar la realitat perquè contribueixen a donar sentit als objectes de l'entorn. Els límits del llenguatge són els límits del món (Wittgenstein).

Dimensions del llenguatge

Sintàctica: es refereix a les relacions entre els signes.
Semàntica: es refereix a la relació entre els signes i els seus significats.
Pragmàtica: varia segons l'acció de l'emissor i el context.

Qüestions i respostes

Quin és l'objectiu de la lògica? Exposar i demostrar les regles del raonament.

On té lloc l'activitat de conèixer? En el llenguatge i en l'art.

Quines són les relacions entre coneixement i llenguatge? Perquè adquirim coneixements per via lingüística i els conservem i compartim també amb el llenguatge.

Posa un exemple de cada funció del llenguatge:

Representativa: La finestra està oberta.
Apel·lativa: Pots obrir la finestra?
Expressiva: Què cansat que estic!

Cassirer

Cassirer: que els humans disposem d'un sistema simbòlic que ens ajuda a interpretar els estímuls.

Per què es diu que l'home és un animal fantàstic? Perquè l'home és l'únic que gaudeix d'una capacitat innovadora per crear perspectives i ficcions.

Quins són els 2 instruments indispensables per a fer-nos en la realitat? El llenguatge i l'art. Per què? Perquè contribueixen a dotar de sentit els objectes de l'entorn i les vivències pròpies entre aquests i les persones.

Quina relació hi ha entre símbol i objecte representat? És una relació convencional, social i cultural que expressa sentit.

Preguntes freqüents

Quina és la diferència entre signe i símbol?

Un signe significa alguna cosa per a algú a través d'una relació convencional. Un símbol és un signe que significa un objecte, el qual al seu torn representa una altra realitat, i la relació és també social i cultural.

Quins són els dos instruments indispensables per captar la realitat?

El llenguatge i l'art. Contribueixen a donar sentit als objectes de l'entorn i a les vivències pròpies.

Quines són les tres funcions del llenguatge que s'exposen?

La representativa, que descriu una situació; l'apel·lativa, que busca que l'interlocutor faci alguna cosa; i l'expressiva, que mostra els sentiments de qui parla.