La Síl·laba: Tònica, Àtona, Diftongs i Separació - Guia Completa

La Síl·laba: Guia Completa

Una síl·laba és cadascun dels cops de veu que emetem en articular una paraula. Tota síl·laba té un nucli, que és la vocal. Sense la vocal no es podria articular (pronunciar) la síl·laba. A més del nucli, la síl·laba també té els elements marginals, que són les consonants que envolten la vocal.

Separació de Síl·labes

Prefixos que se separen: EX, EN, IN, DES, SUB, TRANS, NOS, VOS. També se separa el prefix AD quan va davant d’una H.

Dígrafs

Quan en una síl·laba apareixen dues consonants que es pronuncien com un sol so (dígrafs), cal tenir present que n’hi ha que se separen i n’hi ha que no es poden separar:

• Sí es poden separar: rr, ss, ix
• No es poden separar: gu, qu, ny, ig, ll

Síl·laba Tònica i Àtona

Totes les paraules tenen una síl·laba en la qual recau la major intensitat de veu. És la síl·laba tònica. Les síl·labes que es pronuncien amb una menor intensitat de veu s’anomenen síl·labes àtones.

Tipus de Paraules segons el nombre de Síl·labes

• Monosíl·labs: 1 síl·laba
• Bisíl·labs: 2 síl·labes
• Trisíl·labs: 3 síl·labes
• Tetrasíl·labs: 4 síl·labes
• Polisíl·labs: més de 4 síl·labes

Monosíl·labs Tònics i Àtons

• Tònics: són els noms (pa, vent), els adjectius (alt, baix, sec), els adverbis (prop, lluny, dalt), els verbs (sóc, som) i els pronoms personals (jo, tu, ell, ells).
• Àtons: els articles (el, la, els, les, en), els pronoms febles (em, et, ens, us, el, la, en, li, hi, ho) i algunes preposicions (a, en, de, amb, per).

Diftongs

Diftongs Creixents

A començament de mot i seguides de vocal. Entre dues vocals. A les combinacions:

• QU + A
• QU + O
• QÜ + E
• QÜ + I
• GU + A
• GU + O
• GÜ + E
• GÜ + I

En els dígrafs QU i GU seguits de E o I no hi ha diftong perquè la U és muda, encara que no se separin.

Diftongs Decreixents

Darrere de vocal i a final de síl·laba; és a dir:

• Davant de consonant. Exemple: COU-RE
• Final de paraula: CAN-TÀ- VEU

Quan no es pronuncien, en els dígrafs IX i IG darrere de VOCAL no hi ha diftong perquè la I és muda, encara que no se separi de la vocal que té al davant.

El Subjecte

El subjecte és el SN que concorda en nombre i persona amb el verb.

Per trobar el subjecte d’una oració hem de fer la prova de la concordança. Si canviem el nombre del verb al singular “Els nois compra llaminadures al Mohamed”, veiem que l’oració és incorrecta perquè no hi ha concordança entre “COMPRA” i “ELS NOIS”.

En canvi, podríem dir “Els nois compren UNA LLAMINADURA al Mohamed” i l’oració seguiria tenint sentit perquè no hi ha d’haver concordança entre “COMPREN” i “UNA LLAMINADURA”. Per tant “UNES LLAMINADURES” no és el subjecte.

Per identificar el SUBJECTE d’una oració cal canviar el nombre del verb (si està en singular, passar-lo a plural; si està en plural, passar-lo a singular) i el SN que també s’ha de canviar perquè l’oració sigui correcta és el SUBJECTE de l’oració.