Sistema circulatori limfàtic i aparell excretor: funcions i malalties

Biologia4,17 KB

Sistema circulatori limfàtic

S'encarrega de recollir l'excés de líquid que queda entre les cèl·lules per retornar-lo a la sang. També transporta greixos que són absorbits a l'intestí.

Capilars limfàtics

S'encarreguen de recollir el líquid intersticial.

Vasos limfàtics

Semblants a les venes, desemboquen al sistema circulatori sanguini.

Ganglis limfàtics

Eixamplaments on es filtren les substàncies estranyes i els microorganismes amb l'objectiu que no entrin a la sang.

Malalties

Arteriosclerosi

Enduriment de les artèries, es produeix pel dipòsit de greixos i colesterol a la part interna de les artèries, pot formar trombes, que formen obstruccions (trombosi) o pot afectar els òrgans vitals i formar una embòlia.

Infart de miocardi

Obstrucció de les artèries coronàries, la circulació s'interromp i moren les cèl·lules musculars, pot causar la mort.

L'excreció i l'aparell excretor

Ronyons

Es filtra la sang per eliminar les substàncies de rebuig que conté, es produeix la orina.

Vies urinàries

Conductes que transporten la orina dels ronyons fins a l'excreció de l'organisme.

Altres òrgans d'excreció

Els pulmons (diòxid de carboni), fetge (residus de la digestió), glàndules sudorípares (produeixen la suor).

Funcionament dels ronyons

Formats per nefrons, que filtren i depuren la sang.

Parts nefro

  • Glomerol de Malpighi: amuntegament en forma de cabdell de capilars.
  • Càpsula de Bowman: bossa que envolta el glomerul.
  • Tubul renal: reabsorbeix l'aigua i algunes substàncies.
  • Tubul col·lector: condueix la orina fins a la pelvis renal.

Hi ha dues etapes: filtració de substàncies i reabsorció de substàncies.

Malalties de l'aparell excretor

El còlic nefrític (pedres) de diferents sals minerals es poden mantenir o desplaçar-se per les vies urinàries. Causes: trastorns metabòlics i ingestió de determinats aliments o poca aigua.

Cristitis: inflamació de la paret de la bufeta urinària produïda per una infecció de certs microorganismes. La bufeta no és capaç de mantenir la orina i l'elimina constantment.

El medi intern

Medi intern constituït per plasma intersticial, sang i la limfa.

Vasos sanguinis

Arteries: parets gruixudes, elàstiques, per suportar l'altra pressió de la sang. Va del cor als òrgans.

Venes: primes, menys elàstiques que les arteries, la sang va a menys pressió, va dels òrgans al cor, dins hi ha vàlvules que impedeixen que la sang vagi en direcció contrària = vàlvules sigmoides.

Capilars: uneixen terminacions de les arteries amb les venes, produeixen l'intercanvi de oxigen i diòxid de carboni i substàncies de rebuig.

La sang

Sang: líquid color vermell que circula interior vasos sanguinis, intervé en nutrició, respiració, excreció, defensa i regulació tèrmica.

Composició sang: el plasma. Conté proteïnes, glúcids, lípids, sals minerals i gasos. Cel·lules sanguínies: 3 tipus: globuls vermells: no tenen nucli, elàstics i deformables, són vermells perquè dins tenen hemoglobina, funcions: transporta oxigen des dels pulmons a les cèl·lules. Globuls blancs: tenen nucli, participen en la funció de defensa. Plaquetes: fragments cel·lulars sense nucli provinents de la medul·la òssia.

El cor

Les parets estan formades per un teixit muscular que es diu miocardi, responsable de la reacció involuntària del cos. Aurícules=part superior cos, ventricles=part inferior, es comuniquen a través de: la vàlvula mitral: aurícula i ventricle esquerres, vàlvula tricúpide: aurícula i ventricle drets.

Vies entrada i sortida cor: aurícules: hi arriben venes (esquerre 4 venes pulmonars, 2 de cada pulmó, dreta 2 venes cava [sang tot el cos]). El cor té un sistema propi d'arteries i venes (venes i arteries coronàries).

Funcionament del cor: cicle cardíac: 1. sístole auricular (obertura sang als ventricles) 2. sístole ventricular: incrementa pressió sanguínia i envia la sang cap als òrgans 3. la diàstole: el cor es relaxa.

Descarregar

PDF Word HTML