Sistema digestiu i respiratori humà

Sistema digestiu

BOCA: cavitat d'entrada. Hi ha les Glàndules salivals

Llengua: òrgan musculós que mou i mescla l'aliment amb la saliva

Dents: masteguen els aliments

FARINGE: conducte comú entre l'ap. digestiu i el respiratori per on passa l'aliment cap a l'esòfag

Conté l'epiglotis que és un plegament que regula el pas de l'aliment i de l'aire

ESÒFAG: tub musculós que comunica la faringe amb l'estómac i mou l'aliment pel moviment de les seves parets

ESTÓMAC: eixamplament del tub digestiu. Primera digestió gràcies als sucs gàstrics

Càrdies (entrada)

Pílor (sortida) són vàlvules que eviten que l'aliment torni enrere

INTESTÍ PRIM: tub d'uns 6m de longitud plegat a la cavitat abdominal.

Les parets tenen uns plecs dits vellositats intestinals que augmenten la superfície.

És on es produeix l'absorció de les substàncies nutritives que passen a la sang.

Parts: Duodè, Jejú, Ili

INTESTÍ GROS: part on s'absorbeixen l'aigua i les sals minerals,

si forma la femta amb les substàncies no digerides.

Parts: Cec, Còlon, recte

ANUS: part que comunica amb l'exterior.

GLÀNDULES DIGESTIVES:

conjunt de glàndules annexes que segreguen substàncies necessàries per descompondre els aliments

GLÀNDULES SALIVALS

Elaboren la saliva i l'aboquen a la boca

FETGE

Elabora la bilis per dissoldre els greixos. S'acumula a la vesícula biliar i s'aboca al duodè

PÀNCREES

Elabora el suc pancreàtic per digerir els aliments. S'aboca la duodè

1. LA INGESTIÓ: entrada dels aliments a través de la boca i són triturats per les dents (MASTICACIÓ) i barrejats amb la saliva (INSALIVACIÓ) gràcies a la llengua. Es formarà el bol alimentari

Per moviments de relaxació i contracció de les parets de l'esòfag (moviments peristàltics) el bol alimentari entra a l'estómac a través del càrdies

LA DIGESTIÓ: transformació aliments en nutrients, perquè les cèl·lules les puguin aprofitar. Es produeixen dos tipus de processos:

A. Acció mecànica: moviments peristàltics de les parets de l'estómac per moure els aliments i barrejar-los amb els sucs gàstrics

B. Acció química: és la produïda pels sucs gàstrics segregats per les parets internes de l'estómac i que actuen químicament sobre el bol alimentari transformant-lo en QUIM (massa semi líquida i molt àcida). El quim surt de l'estómac i passa a l'intestí, concretament al duodè, és on es mescla amb la bilis (secretada pel fetge), amb el suc intestinal (secretat per les parts de l'intestí) i amb el suc pancreàtic (secretat pel pàncrees). El resultat final és la transformació del quim en QUIL (massa blanquinosa que conté aigua, substàncies nutritives i altres productes no digerits)

L'ABSORCIÓ: procés pel qual els nutrients digerits travessen les parets de l'intestí fins als vasos sanguinis perquè la sang els transporti per tot el cos. Això passa en el jejú i l'ili (intestí prim) on les parets formen uns plecs anomenats vellositats intestinals que tenen en el seu interior vasos sanguinis que recullen els nutrients i les reparteixen per les cèl·lules de tot el cos.

EGESTIÓ

6.1 La ventilació pulmonar

La ventilació és el procés pel qual entra aire fins als pulmons i després en surt.

Els moviments pels quals això pugui passar es donen gràcies als músculs:

DIAFRAGMA: múscul que es troba sota els pulmons i separa el tòrax de l'abdomen. Fa moviments ascendents i descendents

MÚSCULS INTERCOSTALS: són els que uneixen les costelles

La ventilació pulmonar es duu a terme per dos moviments:

INSPIRACIÓ: entrada d'aire als pulmons

EXPIRACIÓ: sortida d'aire dels pulmons cap a l'exterior

INTERCANVI DE GASOS

L'aire carregat d'oxigen entra en el sistema respiratori per les fosses nasals, on s'encalenteix i s'humiteja i es neteja de les partícules que conté, que queden retingudes pel moc secretat per les vies respiratoris.

L'aire continua per la faringe i la laringe cap a la tràquea. De la tràquea passa als bronquis, i d'aquests als bronquiols, per acabar als alvèols que es troben envoltats de nombrosos capil·lars sanguinis i on es produirà l'intercanvi de gasos.