Sistema financer internacional i tipus de canvi: guia completa

Sistema financer internacional

Un bitllet de 20 € és només paper. Val perquè tots confiem que els altres l’acceptaran. Això és el diner fiduciari (o fiat, o decret). Abans hi havia el diner mercaderia, que valia per ell mateix (valor intrínsec, com l’or).

Evolució del patró monetari

Segle XIX: patró or. Cada moneda tenia canvi fix amb una quantitat d’or.
2a Guerra Mundial: els països gasten l’or i ja no poden recolzar el seu diner.
1944: Bretton Woods (patró dòlar): el dòlar té canvi fix amb l’or i la resta de monedes es mesuren contra el dòlar.
Anys 70 (crisi del petroli, OPEP, i guerra del Vietnam): els EUA no poden mantenir el canvi fix. Des d’aleshores, només confiança.

Organismes del sistema financer internacional

El sistema financer internacional és el conjunt d’organismes que regulen el crèdit, les finances i la política monetària mundial.

Banc Mundial: ajuda els països pobres (préstecs barats, donacions, suport tècnic) a canvi de reformes. Depèn de l’ONU, amb 189 països.
FMI: “el bomber”. Dona estabilitat al mercat de divises. Si un país no pot pagar el que deu a l’exterior (problema de balança de pagaments), li presta diners a canvi d’ajustos. 190 membres, independent de l’ONU.
BPI: el banc dels bancs centrals. Els presta serveis, investiga i dicta normes sobre reserves i riscos.

Euromercats

Els euromercats: diner que és fora del seu país. Un euromercat (o mercat offshore) és on es presten o s’emeten bons en una moneda diferent de la del país on es fa. Aquesta moneda és l’eurodivisa. Aquí “euro” no té res a veure amb la moneda europea.

Exemple: una empresa xilena amb dòlars en un banc de Londres.

Característiques: lliures (només oferta i demanda), tipus d’interès baixos, majoristes (només bancs i grans institucions) i avantatges fiscals.

• Eurobò: bo (deute que es ven a inversors) emès en moneda diferent de la del país on s’emet.
• Bo estranger: emès en un altre país, però en la moneda d’aquell país.
• Eurocrèdit: préstec en eurodivises.
• Euríbor: interès al qual es presten els bancs europeus entre ells. Afecta les hipoteques variables.
• Productes derivats: contractes per protegir-te de riscos (fixar avui el preu dels dòlars que compraràs d’aquí a 3 mesos).

Història de la integració europea

1951 CECA: mercat comú del carbó i l’acer
1957 CEE: unió econòmica
1969 Cimera de La Haia: es busca estabilitat monetària
1978 Sistema Monetari Europeu: neix l’ECU (cistella de monedes), canvis de ±2,25 %
1992 Tractat de Maastricht: es crea l’euro i els criteris de convergència
2002 L’euro entra en circulació

Criteris de convergència

Criteris de convergència (per entrar a l’euro):

• Inflació controlada
• Dèficit públic màxim del 3 %
• Deute públic màxim del 60 % del PIB
• Tipus d’interès controlat
• Tipus de canvi dins del sistema monetari europeu

Definicions: inflació = pujada general de preus · dèficit públic = l’Estat gasta més del que ingressa · deute públic = el que l’Estat deu acumulat · tipus d’interès = preu del diner · tipus de canvi = preu d’una moneda en una altra.

Zona euro i institucions

Zona euro: 20 països. UE: 27. Els 7 sense euro: Dinamarca, Suècia, Bulgària, Romania, Polònia, Hongria i Txèquia.

• BCE: el cap. A Frankfurt, emet l’euro i vigila que la inflació sigui inferior al 2 %.
• SEBC: BCE + bancs centrals dels 27.
• Eurosistema: BCE + bancs centrals dels 20.
• Ecofin: ministres d’economia dels 27.
• Eurogrup: ministres d’economia dels 20 (informal).
• Autoritat Bancària Europea: normes comunes per als bancs i proves d’estrès (simulen una crisi).
• Bancs centrals nacionals: executen la política del BCE i donen liquiditat als bancs.

El mercat de divises

On es canvien unes monedes per unes altres.

• Sense seu física (xarxa d’ordinadors), obert 24 h: Tòquio → Londres → Nova York.
• Majorista i descentralitzat: cap organisme mundial el regula (a Espanya, Banco de España i CNMV).
• Codi de 3 lletres per moneda (ISO 4217): USD, EUR, JPY.
• Llei del preu únic: una moneda costa el mateix a tot arreu.
• Hi participen bancs, intermediaris, fons d’inversió, empreses, inversors i bancs centrals.

Tipus de divises

Convertibles: es canvien lliurement, el mercat fixa el preu (euro, dòlar, ien).

No convertibles: amb restriccions, el govern fixa el preu (real brasiler, rupia índia) per evitar l’especulació.

Parcialment convertible: el iuan xinès.

MiFID (normativa de la UE que protegeix l’inversor i crea un mercat financer únic) classifica els clients:

• Contraparts elegibles (bancs, asseguradores): menys protecció, perquè en saben més.
• Clients professionals (grans empreses): protecció mitjana.
• Clients minoristes (particulars): màxima protecció.

7. El tipus de canvi

És el preu d’una moneda mesurat en una altra. EUR/MXN = 21,60 vol dir 1 € = 21,60 pesos.

• La primera moneda és la divisa directora (pivot) i val 1. La segona és la divisa variable.
• Per girar-lo: 1 ÷ 21,60 = 0,046.
• Cotització indirecta: la teva moneda primer (1 € = 1,15 $).
• Cotització directa: la moneda estrangera primer (1 $ = 0,87 €).

8. Quan una moneda puja o baixa

Partim d’1 € = 1,25 $.

• Baixa a 1,10: l’euro val menys, els productes europeus són més barats per als americans i augmenten les exportacions.
• Puja a 1,40: l’euro val més, comprar als EUA surt més barat (més importacions), però s’exporta menys.

Els quatre noms depenen de qui ho provoca:

Perd valor / Guanya valor
Govern: Devaluació / Revaluació
Mercat: Depreciació / Apreciació

Una moneda s’aprecia per entrada de capital estranger (p. ex., pujada de tipus d’interès), més exportacions o més turistes. Paradoxa: en apreciar-se, amb el temps s’exporta menys i venen menys turistes, i torna a depreciar-se.

9. Comprador i venedor (molt probable a l’examen)

La casa de canvi compra barat i ven car.

• Canvi comprador (bid): el que et paguen a tu quan els dónes divises. El més baix.
• Canvi venedor (ask/offer): el que pagues tu quan els compres divises. El més alt.
• Diferencial (spread): la diferència entre tots dos. És el benefici del banc.

Truc per no confondre’s:

• Dónes la teva moneda i reps divises → ask.
• Dónes divises i reps la teva moneda → bid.

Exemple (bid 1,12 i ask 1,18):

1. 100 € × 1,12 = 112 $ (bid)
2. 112 ÷ 1,18 = 94,92 € (ask)
3. Has perdut 5,08 €: això és l’spread.

10. Tipus de canvi creuat

S’usa quan no hi ha canvi directe entre dues monedes. És com un viatge sense vol directe: fas escala en una moneda intermèdia (dòlar o euro).

Exemple: 1 € = 36,45 THB i 1 € = 145,54 NPR. Com que tots dos valen 1 €:
1 THB = 145,54 ÷ 36,45 = 3,99 NPR

Regla: si les dues monedes estan mesurades contra la mateixa moneda de referència, divideix una entre l’altra (la que vols saber, a dalt). A l’Activitat 7 es fa igual amb MAD i DZD, amb el dòlar de pont.