Sistema Immunitari: Defensa del Cos Humà

Sistema de Protecció del Cos Humà

Barrera Externa: Primera Línia Defensiva

La primera línia de defensa contra agents externs està formada per:

• Pell: Capa prima i flexible que constitueix una barrera eficaç de protecció. Evita moltes lesions, és poc permeable a l'aigua, protegeix de les lesions solars i impedeix la penetració de gèrmens.
• Mucoses: Capaces de segregar mocs.
• Enzims estomacals: El pH àcid de l'estómac i els seus enzims són capaços de digerir aliments i de destruir molts microorganismes.
• Flora bacteriana: Conjunt de bacteris i fongs que dificulten la infecció per altres bacteris o fongs.

Barrera Interna: Sistema Immunitari

El sistema immunitari ens proporciona la immunitat, que és el conjunt de respostes dirigides a neutralitzar els agents estranys que hagin superat les barreres exteriors.

Limfa: Líquid groc, derivat del líquid intercel·lular, conté moltes proteïnes grans i leucòcits. Té funcions circulatòries, d'absorció i immunitàries.

Anatomia del Sistema Immunitari

Òrgans Limfàtics

Són els encarregats de produir les cèl·lules defensores. Es divideixen en:

Centrals

• Medul·la òssia vermella: Interior de l'epífisi dels ossos llargs. S'hi diferencien i maduren hematies, plaquetes i limfòcits B.
• Tim: Fabrica limfòcits T.

Perifèrics

• Ganglis limfàtics: Filtren la limfa circulant i eliminen microorganismes. S'hi reprodueixen ràpidament els limfòcits per respondre als agents estranys.
• Melsa: Filtra el líquid circulant per eliminar gèrmens i formar limfòcits T i B.
• Fol·licles limfoides: Detecten precoçment els agents externs que penetren per aquests punts.

Cèl·lules Immunitàries

Els leucòcits són cèl·lules immunitàries que participen en els mecanismes de defensa de l'organisme:

• Neutròfils: Primera línia de defensa, destrueixen i fagociten bacteris, cossos estranys, cèl·lules mortes i trombes.
• Eosinòfils: Fagociten complexos antigen/anticòs.
• Basòfils: Intervenen en la inflamació i la producció de reaccions al·lèrgiques.
• Monòcits: Fagociten qualsevol material estrany.
• Macròfags: Són leucòcits transformats dels monòcits.
• Limfòcits: Els més importants són els T i B.

Fisiologia del Sistema Immunitari

Immunitat Inespecífica

Resposta primària contra qualsevol agent estrany que proporciona protecció immediata quan aquest agent penetra a l'organisme. Els macròfags, un cop reconegut l'agent com a estrany, l'engloben, el digereixen i el destrueixen (fagocitosi). També hi participen altres cèl·lules i proteïnes: interferons, transferrina i proteïnes del complement.

Immunitat Específica

Resposta dissenyada per destruir o bloquejar un agent estrany concret i determinat.

• Antigen: Qualsevol molècula reconeguda com a estranya pel sistema immunitari i que provoca la seva resposta.
• Anticòs/Immunoglobulina: Molècula capaç de reconèixer específicament un antigen estrany determinat.

Immunitat Basada en Anticossos

Responsabilitat dels limfòcits B. Es transformen en cèl·lules amb memòria, que guardaran informació contra aquell antigen i produeixen una resposta més intensa i ràpida (resposta primària: període de latència IgM; resposta secundària: IgG).

Immunitat Basada en Cèl·lules

Responsabilitat dels limfòcits T. Les deixen ancorades a la seva membrana, d'aquesta manera, podran reconèixer les cèl·lules eucariotes que penetrin a l'organisme i destruir-les o fagocitar-les.

Patologia del Sistema Immunitari

Al·lèrgia o Hipersensibilitat

Reacció inapropiada o excessiva de l'organisme contra elements estranys, de manera que la pròpia reacció immunitària pot danyar els teixits.

• Fase 1. Sensibilització a l'al·lergen: Entrada de l'al·lergen a través de les mucoses -> formació d'enormes quantitats d'anticossos -> diferenciació de limfòcits B reactius a l'al·lergen.
• Fase 2. Resposta: Formació de complexos antigen-anticòs -> buidat dels grànuls d'histamina -> reaccions al·lèrgiques.

Malalties Autoimmunitàries

Aquelles en les quals el sistema immunitari identifica com a aliè algun component del propi organisme i l'ataca.

Immunodepressió o Immunodeficiència

Incapacitat del sistema immunitari per oferir una protecció adequada contra els agents externs. Causes: manca de son, alcohol, medicaments, desnutrició, infància/vellesa.

SIDA

Malaltia causada per la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH). Ataca els limfòcits T cooperadors. Es pot transmetre a través de la sang, el semen, la llet materna i les secrecions vaginals.

Immunització

Conjunt de procediments dirigits a aconseguir que la persona millori els seus mecanismes de defensa contra la infecció.

• Quimioprofilaxi: Administrar substàncies químiques que destrueixen l'agent infecciós.
• Vacunació (activa): Administrar a la persona derivats d'un agent infecciós, que actuen com a antígens sense causar-li la malaltia.
• Immunització passiva: Injecció directa d'anticossos contra un agent infecciós concret, que tingui grans possibilitats d'infectar-la.

Immunosupressió

Depressió del sistema immunitari buscada artificialment. L'objectiu és inhibir l'activitat immunitària quan aquesta sigui la responsable de la malaltia de la persona. Situacions en què s'aplica la teràpia immunosupressora: per evitar el rebuig d'un òrgan trasplantat, quan es pateix una malaltia autoimmunitària i quan es pateix una leucèmia o un limfoma (càncer de leucòcits).