Sistema nerviós i sistema endocrí: funcions i components clau

El sistema nerviós recull i analitza els estímuls, externs i interns, elabora les respostes necessàries per al funcionament del cos i les transmet fins als òrgans efectors.

El teixit nerviós, que forma el sistema nerviós, està constituït per dos tipus de cèl·lules: les neurones i les cèl·lules de la glia. Segons la funció que fan:

• Sensitives: Porten la informació des dels receptors fins als centres nerviosos on s'analitzen i s'elaboren les respostes.
• Motors: Transmeten la resposta fins als efectors i provoquen la contracció dels músculs o la secreció de les glàndules.
• Interneurones o neurones d'associació: Connecten les neurones sensitives amb les motores.
• Cèl·lules de la glia: Es localitzen entre les neurones formant la neurologia, un teixit especialitzat a protegir-les, sostenir-les i aïllar-les o alimentar-les.
• Astrocits: Estan en contacte amb el sistema circulatori i s'encarreguen de proporcionar nutrients a les neurones.
• Micròglia: S'encarreguen de la neteja de les substàncies de rebuig i de la defensa contra agents infecciosos.
• Cèl·lules de Schwann: Són cèl·lules de sosteniment que envolten l'axó d'algunes neurones amb una substància anomenada mielina, que té funció d'aïllant.

Les neurones reben i transmeten senyals. La transmissió d'aquests senyals es duu a terme per mitjà d'impulsos nerviosos, i es produeix a conseqüència de determinats canvis en la membrana plasmàtica de la neurona.

El sistema endocrí és un altre sistema de coordinació, juntament amb el sistema nerviós. Està format per un seguit de glàndules que estan repartides per tot el cos, anomenades glàndules endocrines, ja que aboquen les substàncies que secreten a la sang. Les glàndules endocrines estan formades per unes cèl·lules especialitzades de tipus secretor, que sintetitzen unes substàncies químiques anomenades hormones.

• Fan la seva funció a distància d'on han estat sintetitzades.
• Les respostes que provoquen són més lentes que les produïdes pel sistema nerviós, però són més duradores.
• Actuen en quantitats petites.

L'hipotàlem és el principal centre d'integració entre els dos sistemes. Té una funció endocrina i, a més, una funció nerviosa. La hipòfisi és una glàndula localitzada sota l'hipotàlem al qual està unida.

Feedback: Aquests mecanismes s'assemblen al funcionament d'un termostat, en quan la temperatura descendeix per sota de l'establerta, el termostat envia una senyal i la calefacció s'encén.