Sistema Nerviós i Endocrí: Integració i Resposta
Els Sistemes d'Integració: Nerviós i Endocrí
Les múltiples activitats que podem realitzar com a éssers independents i les múltiples activitats que transcorren en els nostres sistemes i aparells vegetatius precisen la integració de la informació afluent per donar la resposta més adequada.
El més ràpid i més eficient a curt termini és el sistema nerviós, que es sobreposa al sistema hormonal o endocrí, més lent i adaptatiu en general a llarg termini.
L'organisme ha de viure en relació amb el medi al qual ha d'adaptar les seves respostes. Del medi arriben uns senyals o estímuls que l'organisme capta amb els seus detectors o òrgans sensorials, que envien la informació al sistema coordinador que processa la informació i envia el resultat als òrgans efectors que executen la resposta.
Els elements actius del procés són cèl·lules excitables: sensorials, nervioses o musculars.
La Neurona: Unitat Bàsica del Sistema Nerviós
El paradigma de cèl·lula excitable és la neurona, la cèl·lula que està especialitzada en processar i conduir els canvis en forma d'impulsos nerviosos.
Les neurones sensitives porten la informació dels òrgans dels sentits fins al sistema nerviós central a través de les vies aferents i la resposta elaborada pel SNC la condueixen als òrgans motors les neurones de les vies eferents.
Funcions de les Neurones
En cada neurona les dendrites reben les senyals:
a) de cèl·lules sensorials o
b) d'altres neurones
Elabora un patró de resposta i el seu axó el transporta cap a les ramificacions del teló.
Les ramificacions del teló contacten:
a) amb dendrites d'altres neurones o
b) amb cèl·lules musculars.
Velocitat dels Impulsos Nerviosos
Hi ha axons que condueixen els senyals a una velocitat de 0,3 m/s, mentre que altres el poden propagar a una velocitat de 120 m/s.
La velocitat depèn del diàmetre de l'axó però, en el cas dels humans, sobretot de l'aïllament de segments de l'axó amb mielina, cosa que comporta la conducció saltatòria de l'impuls nerviós.
La Sinapsi: Comunicació entre Neurones
Membrana Postsinàptica
La membrana postsinàptica, la d'una altra cèl·lula contigua, disposa de receptors específics pel neurotransmissor que li arriba.
La unió del neurotransmissor al receptor provoca que pugui haver un canvi del comportament de la cèl·lula postsinàptica.
Membrana Presinàptica
Quan una neurona transmet una sèrie més o menys gran d'impulsos per l'axó, en arribar a l'extrem del teló, aquest allibera una quantitat més o menys gran d'una substància que es denomina neurotransmissor.
La Sinapsi
L'estructura constituïda per les membranes presinàptica, postsinàptica i el fi espai que les separa constitueix una sinapsi.
Les sinapsis poden ser activadores o inhibidores.
Els neurotransmissors de les diferents sinapsis són diferents.
Cada sinapsi actua com una vàlvula que determina el flux de la informació.
Elements del Sistema Nerviós
El sistema nerviós està constituït pel sistema nerviós central (SNC) i el sistema nerviós perifèric (SNP).
El SNC està format per l'encèfal i la medul·la espinal.
El sistema nerviós perifèric està format pels nervis motors i els nervis sensitius.
Una manera diferent de dividir el sistema nerviós és en voluntari i sistema autònom.