El sistema nerviós i l'equilibri hormonal: Guia completa

1. El sistema nerviós

El sistema nerviós està format pels centres nerviosos (encèfal i medul·la espinal), les neurones i els ganglis nerviosos. Es divideix en:

• Sistema nerviós central (SNC): Està format per l’encèfal i la medul·la espinal. Processa la informació rebuda del medi intern o extern i elabora respostes a fi de controlar les funcions del cos.
• Sistema nerviós perifèric (SNP): Està format pels nervis que connecten el sistema nerviós central amb els òrgans del cos. La informació es transmet dels òrgans receptors al sistema nerviós central i la resposta del sistema nerviós central als òrgans encarregats de dur-la a terme (efectors). Segons el tipus de resposta que produeix, és a dir, si origina actes voluntaris o involuntaris, el SNP es classifica en:

• Sistema nerviós voluntari o somàtic: Controla els moviments voluntaris dels músculs.

2. Les neurones

Les neurones són les cèl·lules que integren el sistema nerviós i que estan especialitzades en la transmissió d’impulsos nerviosos de naturalesa elèctrica.

A les neurones s’hi distingeixen tres parts diferenciades: un cos cel·lular, una prolongació llarga i poc ramificada anomenada axó i les dendrites, petites ramificacions que surten del cos cel·lular.

La comunicació entre neurones

L’impuls nerviós penetra a les neurones per les dendrites fins al cos neuronal i surt per l’axó. Quan l’impuls nerviós arriba al final de l’axó d’una neurona, s’alliberen unes substàncies químiques (neurotransmissors) que són captades per la membrana de la neurona següent i hi desencadenen un nou impuls nerviós.

S’anomena sinapsi la zona de connexió entre dues neurones. En una sinapsi no hi ha un contacte directe entre l’axó de la neurona presinàptica i les dendrites de la neurona postsinàptica.

6. L’equilibri hormonal

Les glàndules endocrines produeixen hormones a un ritme variable segons les necessitats del cos. En algunes situacions, el control ve determinat per l’acció de dues hormones, com en el cas de la regulació de la quantitat de glucosa a la sang, que es manté constant a causa de l’acció antagònica de dues hormones segregades pel pàncrees: la insulina i el glucagó.