Sistema nerviós: estructura, funcions i trastorns comuns

Teixit nerviós

Teixit nerviós: format per:

• Neurones – impuls nerviós: dendrites, axó, sinapsi, neurotransmissors. Components: neurona presinàptica – espai sinàptic – neurona postsinàptica.
• Cèl·lules de la glia – astrocits, cèl·lules de Schwann, i mielina.

Sistema nerviós central (SNC)

SNC (meninges, líquid cefaloraquidi):

Encèfal

• Cervell: actes voluntaris, memòria, pensament, llenguatge i aprenentatge; circumvolucions; escorça cerebral (substància grisa) i substància blanca.
• Bulb raquidi (medul·la oblongada): funcions involuntàries i automàtiques (respiració, ritme cardíac, etc.).
• Cerebel: coordinació de moviments, postura i equilibri.

Medul·la espinal

• Conducció d'informació entre encèfal i perifèria.
• Nervis motors i nervis sensitius; reflexos espinals.

Sistema nerviós perifèric (SNP)

Sistema nerviós perifèric (SNP): responsable d'actes reflexos i de la connexió entre els òrgans sensorials i el SNC.

• Nervis motors (eferents): transmeten ordres des del SNC als músculs i òrgans.
• Nervis sensitius (aferents): transmeten informació des dels receptors cap al SNC.
• Sistema nerviós somàtic: moviments voluntaris i reflexos.
• Sistema nerviós autònom: controla funcions involuntàries. Comprèn el sistema simpàtic (activador) i el sistema parasimpàtic (inhibidor/relaxador).

Malalties neurològiques

• Malalties infeccioses: poliomielitis, meningitis.
• Oclusió o trencament d'artèries cerebrals (ictus/accidents vasculars cerebrals).
• Cops o traumatismes: poden causar paraplegia o tetraplegia segons la zona afectada.
• Epilèpsia: excitació neuronal desordenada.
• Esclerosi múltiple i altres malalties degeneratives.
• Demència: senil i presenil.
• Malalties neurodegeneratives: malaltia d'Alzheimer, Parkinson.

Trastorns psicològics

• Ansietat: comportaments semblants als que causa la por.
• Dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH).
• Depressió: tristesa profunda i incapacitant.
• Esquizofrènia: afecta la capacitat de pensar, controlar emocions i prendre decisions.
• Trastorn obsessiu-compulsiu: presència d'obsessions o compulsions.

Receptors i estímuls

Receptor – estímul – impulsos nerviosos:

• Termoreceptors: temperatura (tacte/temperatura).
• Mecanoreceptors: tacte, oïda, equilibri.
• Quimiorreceptors: gust, olfacte.
• Fotorreceptors: vista.

Vista

Partes principals de l'aparell visual i notes:

• Glàndula lacrimal.
• Globus ocular.
• Membrana nictitant (present en alguns animals).
• Iris (disc muscular que regula la quantitat de llum).
• Pupil·la (obertura que deixa passar la llum).
• Còrnia (part transparent anterior).
• Cristal·lí (lent elàstica que permet l'enfocament).
• Humor aqüós (líquid que omple la cambra anterior i ajuda a mantenir la forma).
• Humor vitri (massa gelatinosa que omple la cambra posterior).
• Múscul ciliar (ajuda a acomodar el cristal·lí).
• Conjuntiva i vasos sanguinis.
• Nervi òptic: porta la informació visual fins a l'escorça cerebral.
• Punt cec: zona per on surt el nervi òptic; no té cons ni bastons.
• Retina: conté cèl·lules fotoreceptores (cons i bastons).
• Coroide (capa intermèdia amb vasos sanguinis).

Oïda

Ones sonores i parts de l'oïda:

1. Oïda externa: pavelló auricular i conducte auditiu extern.
2. Oïda mitjana: tímpà, martell, enclusa, estrib (estrep) i trompa d'Eustaqui.
3. Oïda interna: còclea (cargol), canals semicirculars i nervi auditiu.

Equilibri

Aparell vestibular: canals semicirculars i otòlits. Responsable de la percepció de la posició i el moviment de la capça i del manteniment de l'equilibri.

Tacte

Pell: estructurada en epidermis, dermis i hipoderma (teixit subcutani). Conté receptors del tacte, temperatura i dolor.

Olfacte

• Pituitària vermella i pituitària groga (zones amb cèl·lules olfactives).
• Bulb olfactori: estructura que recull i processa impulsos olfactius.
• Nervi olfactori.

Gust

Papil·les gustatives: detecten sabors (amarg, àcid, umami, salat, dolç). Transmissió via nervi facial i nervi glossofàring.