El sistema polític canovista: bipartidisme, frau electoral i la pèrdua de Cuba
El sistema polític canovista
- 1874: el general Martínez Campos proclama Alfons XII rei d’Espanya i es restaura la monarquia borbònica.
- Cánovas del Castillo dissenya un sistema liberal, però conservador i poc democràtic.
- Es basa en dos partits dinàstics: el Conservador i el Liberal.
- Objectiu: evitar els pronunciaments militars i mantenir l’estabilitat política.
La Constitució de 1876
És la base legal del sistema canovista.
- Constitució conservadora.
- Sobirania compartida entre el rei i les Corts.
- Inicialment, sufragi censatari.
- Defensa de la monarquia, la religió i la propietat.
- L’Estat és catòlic.
- Reconeix drets, però alguns són restringits: llibertat d’impremta i d’expressió, dret d’associació i de reunió.
El bipartidisme i el torn pacífic
- El sistema polític es basa en el bipartidisme i l’alternança de poder.
- Conservadors (Cánovas): volen mantenir el sistema sense grans canvis. Defensen l’ordre i l’Església, i tenen el suport de la burgesia, els terratinents, les classes altes i l’Església.
- Liberals (Sagasta): defensen un reformisme més democràtic, laic i social. Estan formats per demòcrates, radicals i republicans moderats, i tenen el suport de professionals liberals, comerciants, banquers, militars i funcionaris.
- Tots dos defensen la monarquia, la Constitució i la propietat privada.
- 1890: els liberals estableixen el sufragi universal.
La fi dels conflictes bèl·lics
Tercera Guerra Carlina (1872-1876):
- Els carlins són derrotats. Al País Basc i Navarra s’aboleix el règim foral.
- El 1878 s’estableixen els concerts econòmics.
Guerra dels Deu Anys de Cuba (1868-1878)
- La fi de la guerra carlina permet enviar més tropes a Cuba.
- Pau de Zanjón (1878): abolició de l’esclavitud i reformes polítiques i administratives a Cuba.
Frau electoral i caciquisme
- El torn pacífic es manté gràcies al frau electoral i al caciquisme.
- Els caciques controlen i manipulen les eleccions.
- Són especialment importants a Andalusia, Galícia i Castella.
- Les eleccions es manipulaven mitjançant la tupinada.
Principals formes de frau: falsificació del cens, manipulació de les actes electorals, compra de vots, amenaces i coaccions, encasillado (candidats ja predeterminats) i cuneros (candidats que no pertanyen a la zona on es presenten).
El torn dels partits dinàstics
- Després de la mort d’Alfons XII (1885) s’consolida el bipartidisme.
- Cánovas deixa el govern i facilita que Sagasta formi un nou govern: és el Pacte del Pardo.
- Maria Cristina assumeix la regència fins a la majoria d’edat d’Alfons XIII.
- Es consolida el civilisme, és a dir, el control de l’exèrcit pel poder civil, que evita la intervenció militar en la política.
Les forces de l’oposició
- Creixen els nacionalismes català i basc, les organitzacions obreres i el republicanisme urbà.
El republicanisme: té una base popular important, però està fragmentat i té un perfil influent però minoritari.
El carlisme
- Queda molt debilitat després de la Tercera Guerra Carlina.
- 1888: Ramon Nocedal crea el Partit Tradicionalista.
- Evoluciona cap a posicions ultraconservadores i l’Església s’allunya del moviment carlí.
El socialisme
- Creix lentament malgrat el sufragi universal de 1890, que obre noves possibilitats electorals.
- A Catalunya augmenten els atemptats anarquistes.
- Aquests atemptats provoquen el Procés de Montjuïc i altres represàlies.
- 1897: assassinat de Cánovas al País Basc.
Nacionalisme: l’Estat centralista afavoreix l’aparició dels nacionalismes perifèrics.
- Catalunya: la Renaixença impulsa el catalanisme i les demandes d’autonomia.
- País Basc: l’abolició dels furs impulsa el nacionalisme i la creació del PNB.
- Galícia: el galleguisme es manté sobretot com a moviment cultural.
El context i les causes del conflicte amb Cuba
- Les revoltes cubanes continuen des de 1868.
- Després de la Guerra dels Deu Anys, esclata la Guerra Chiquita (1879), que guanya Espanya.
Causes de l’independentisme cubà: ineficàcia de l’administració espanyola, falta de reformes polítiques i poc control econòmic espanyol per part dels cubans.
- A Cuba apareixen dos grans partits: el Partido Autonomista i la Unión Constitucional.
- 1893: José Martí funda el Partido Revolucionario Cubano, independentista.
La guerra a Cuba i a les Filipines
- 24 de febrer de 1895: el Grito de Baire marca l’inici de la revolta cubana.
- Martínez Campos no la controla i és substituït per Weyler, que aplica una forta repressió.
- Després de la mort de Cánovas, Weyler és substituït per Blanco.
- 1896-1897: rebel·lió a les Filipines.
- A Catalunya, les classes populars s’oposen a la guerra i les classes benestants hi donen suport.
La guerra amb els EUA
Els EUA volen controlar Cuba i donen suport als insurrectes cubans.
- 1898: els EUA declaren la guerra a Espanya.
- Motiu: l’enfonsament del Maine al port de l’Havana.
- Espanya és derrotada a Cavite (Filipines) i a Santiago de Cuba.
- Pau de París (desembre 1898): Espanya perd Cuba, Puerto Rico i les Filipines.