El Sistema Polític de la Restauració Borbònica (1875-1898)
La Constitució de 1876: Base del Sistema Canovista
Cánovas del Castillo va dissenyar el sistema de la Restauració per posar fi als problemes del regnat d'Isabel II. Aquest sistema es basava en la Constitució de 1876, de caràcter eminentment conservador, però prou flexible per evitar la necessitat de canvis constants.
Principis Fonamentals de la Constitució
- Torn Dinàstic: Establiment d'un sistema bipartidista on els partits Conservador i Liberal s'alternaven el poder.
- Sobirania Compartida: El poder residia conjuntament en les Corts i la Corona.
- Declaració de Llibertats: Declaració àmplia de drets, tot i que la seva regulació quedava en mans de l'executiu.
- Corts Bicamerals: Formades pel Senat i el Congrés.
- Sufragi: Inicialment censatari (aproximadament el 3% de la població), tot i que el 1890 es va aprovar el Sufragi Universal Masculí.
- Religió Oficial: El catolicisme era la religió oficial de l'Estat.
- Centralisme: L'Estat era centralista, amb ajuntaments i diputacions sota control governamental.
Competències de la Corona
La Corona gaudia d'àmplies competències:
- Actuava com a moderadora dels partits polítics.
- Era el cap de l'exèrcit.
- Tenia la capacitat d'elegir el cap de govern.
- No era responsable davant les Corts.
El Torn Dinàstic i el Regnat d'Alfons XII (1875-1885)
El sistema de la Restauració es basava en el bipartidisme, on dos partits s'alternaven el poder de manera pacífica (el torn dinàstic). Aquests eren els partits dinàstics:
- Partit Liberal-Conservador: Creat per Cánovas del Castillo. Dirigents: Antics moderats i unionistes.
- Partit Liberal-Fusionista: Dirigit per Sagasta. Dirigents: Antics progressistes, demòcrates i republicans moderats.
Aquests no eren partits de masses, sinó partits de notables, amb líders polítics que disposaven de les seves clienteles, òrgans de premsa i suports locals. Ambdós partits coincidien en la defensa de la monarquia, la Constitució i la propietat privada, així com en un estat unitari i centralista.
Diferències Ideològiques dels Partits Dinàstics
Tot i coincidir en els fonaments de l'Estat, presentaven diferències ideològiques:
Partit Liberal-Conservador (Cánovas)
- Sufragi censatari.
- Immobilisme social.
- Desconfiança en l'ampliació de llibertats.
- Estat confessional i suport a l'Església.
Partit Liberal-Fusionista (Sagasta)
- Sufragi universal (posteriorment).
- Reformisme social.
- Ampliació de drets i llibertats.
- Societat laica i restricció de privilegis de l'Església.
Mecanismes de Corrupció Electoral
El Caciquisme
El caciquisme era la corrupció electoral i la manca de participació generalitzada, exercida a través de la influència de persones anomenades "caciques". Aquests tenien un gran poder i autoritat sobre la societat local i utilitzaven aquesta influència per manipular les decisions dels votants.
La Tupinada i l'Encasellat
La tupinada feia referència a les tècniques fraudulentes utilitzades per distorsionar els resultats de les eleccions. Aquestes incloïen:
- Registrar a les llistes electorals persones mortes.
- Impedir que les persones vives votessin.
- Comprar vots.
- Introduir vots falsos a les urnes.
- Utilitzar la intimidació, la manipulació i la violència per pressionar votants (amenaces de perdre la feina o d'enfrontar sancions).
A més, el Ministeri de Governació escollia prèviament els candidats que volia que sortissin mitjançant el mecanisme de l'encasellat.
Fites Inicials (1875-1885)
Durant la primera etapa de govern conservador (1875-1881), es va establir el sufragi universal per a les eleccions municipals (1882).
La Regència de Maria Cristina i el Pacte d'El Pardo (1885)
Amb la mort d'Alfons XII el 1885, i per por a la desestabilització del sistema polític, es va signar el Pacte d'El Pardo. L'objectiu era donar suport a la regència de Maria Cristina d’Habsburg, assegurar la continuïtat de l'alternança de poder i la monarquia, i calmar les pressions carlines i republicanes.
El Govern Liberal (1885-1890): Reformes Clau
Durant l'etapa de govern liberal, es va impulsar un avanç en les llibertats mitjançant diverses lleis:
- Llei d’Associacions (1887): Va permetre l'entrada al joc polític de forces opositores.
- Llei del Jurat (1888): Va establir la celebració de judicis per jurat.
- Abolició de l’esclavitud (1888).
- Aprovació del Nou Codi Civil (1889).
- Sufragi Universal Masculí (1890): Per a homes majors de 25 anys.
Després d'aquest període, l'alternança va continuar funcionant sense problemes fins al 1898.
La Divisió Política a Catalunya
A Catalunya, els partits dinàstics es dividien en:
- Conservadors: Molt catòlics i conservadors. S'oposaven a la tolerància de culte i a l'ampliació de llibertats, fet que els va enfrontar a Cánovas.
- Liberals: Defensaven l'ampliació de llibertats individuals i volien limitar el poder de l'Església. També demanaven reformes per a les colònies.
Finalment, les classes mitjanes van acabar recolzant els partits catalanistes emergents.