El sistema polític de la Restauració: Cànovas i la Constitució
El sistema polític de la Restauració borbònica
Cànovas del Castillo va crear un nou règim polític amb l'objectiu de superar els problemes de la monarquia d'Isabel II, derivats del caràcter excloent dels partits quan arribaven al poder, de l'intervencionisme de l'estat i de la proliferació d'enfrontaments polítics.
Aquesta nova etapa s'havia de fonamentar en una constitució moderada i en la creació d'un sistema bipartidista en el qual dos partits, conservadors i liberals, s'alternessin pacíficament.
La Constitució del 1876
La Constitució del 1876 va tenir un caràcter conservador i una certa flexibilitat amb l'objectiu que els dos partits poguessin governar de manera estable. Els seus principals elements eren:
- Àmplia declaració de drets i llibertats: incloent-hi la llibertat d'impremta, expressió, associació i reunió.
- Divisió de poders: basada en la sobirania compartida entre les Corts i el rei.
- Funció legislativa: Corts bicamerals amb un Senat format per membres en funció del seu càrrec o designats pel rei.
- Tipus de sufragi: era decisió del govern. Es va passar del vot censatari (1878) al sufragi universal masculí (1890).
- Religió: el catolicisme com a religió oficial de l'Estat; l'Església tenia un paper destacat en l'educació.
- Caràcter centralista: posava ajuntaments i diputacions sota el control del govern i establia les mateixes lleis per a tot el país.
El Bipartidisme i el torn de partits
Cànovas va concebre un sistema bipartidista en el qual dos partits s'alternessin el govern sense recórrer al suport de l'exèrcit.
El Partit Conservador (1875-1881)
Liderat per Cànovas del Castillo, estava recolzat per la burgesia terratinent i la jerarquia catòlica. Defensava les mesures proteccionistes.
El Partit Liberal (1885-1890)
Fundat el 1880 per Sagasta, estava recolzat per la petita i mitjana burgesia, i per antics demòcrates i progressistes. Defensava el lliurecanvisme i la llibertat religiosa.
L'estabilitat del sistema: El Pacte del Pardo
Quan va morir Alfons XII (1885), els dos partits van acordar l’alternança pacífica mitjançant el Pacte del Pardo per por d'una desestabilització del sistema polític. Aquest pacte es va mantenir durant la regència de Maria Cristina d’Àustria per donar suport a la monarquia i garantir-ne la continuïtat.
Durant l'última dècada del segle, el torn pacífic de partits va continuar: el 1890 els conservadors van arribar al poder, el 1892 els liberals i el 1895 Cànovas va assumir la presidència fins al seu assassinat el 1897.