Sistema simbòlic català: Folklore i Volgeist
Folk – Herder: el saber del poble o popular i proposa recollir tot allò que s’anava perdent (costums).
Volkgeist: idiosincràcia (els catalans som).
Segons els folklorists les dades s’havien de recollir entre les classes més incivilitzades.
Fichte – discursos a la nació alemanya.
El Folklore va unit al Romanticisme en temes autòctons, en drets antics. En històries llegendaries, la literatura oral i la poesía popular. A nivell català comença amb Agustí Duran (1843) amb el romancero general amb Manuel Milà i Fontanals – observació sobre poesía con muestras de romances inéditos. Herder donava importància a la llengua materna com a mirall d’una nació, com a magatzem de saviesa i com a experiències ancestrals.
La renaixença o el folklore a Catalunya
El folk és portat per la burgesia + conservadora que volia recuperar la consciència col·lectiva. L’edat mitjana sobre l’edat d’or del folklore català. El Folk servirà per recuperar les + pures essències catalanes. La Renaixença crearà una versió catòlica historicista catòlica i ruralista de la nació cat. Apareixen mites com la llengua i el seu ús, la senyera, el 11 de sept, sants patrons, sardana, la barretina, les raons de l’origen...
Sistema simbòlic català
-Consciència lingüística: recuperació de la llengua ja que al 1714 estava en decadència en la via cultural i es reivindica per influència dels romàntics alemanys. Herder li dona molta importància a la llengua.
-Consciència territorial: el territori és la pàtria, s’organitza l’excursionisme per conèixer el territori. Al 1880 es crea el 1r club excursionista. L’excursionisme serà vist com un ritual patriòtic i es defineix com a científica, artística i literària. Al 1904 la UEC es centra en la fotografia, l’arquitectura, la geografia i geologia.
-Consciència històrica: el temps mític (edat mitjana a Catalunya) apareixen personatges mítics com Guifré el Pilós.
-Consciència psicològica: tradició popular (pastorets, el tió) que es conserva en el món rural.
A través de les essències es desenvolupa el Volkgeist, sistema simbòlic que permet afirmar l’existència d’una personalitat col·lectiva diferent a totes les altres.
Antecedents al catalanisme (polític)
El primer catalanisme serà obrer on destaca Aboló Terrades (fundador del partit republicà demòcrata federal amb Pi i Margall, 1868). Entenen l’Espanya federal com una unió voluntària dels pobles de la península.
1869: es signa el pacte federal de Tortosa per aconseguir una Espanya federal.
1873-1874: es dona una Espanya federal.
1881: Valentí Almirall trenca amb Pi i Margall i funda un moviment catalanista sense tenir en compte l’Espanya federal.
El catalanisme progressista: Valentí Almirall
El pensament de Valentí Almirall
Serà el principal impulsor del catalanisme progressista. Fou un bon teòric però fracasà com a home d’acció i organització. Segons Almirall el que cohesiona és la llengua que actua com a vincle superior d’unitat entre els catalans. Ell reivindica:
-Descentralització administrativa basada en comarques.
-La constitució d’unes corts catalanes en representació de les comarques i les entitats econòmiques (s’exclouen els partits polítics per estar sotmesos al caciquisme).
-El Volkgeist castellà haurà originat l’enderreriment i l’immobilisme i ara calia que la revitalització catalana transformés la política espanyola.