El sistema urbà espanyol i la globalització
Tipus de ciutat
Ciutat compacta
Nucli urbà constituït per un teixit urbà continu, clarament separat de les àrees rurals o naturals del territori veí, que no es veuen afectades pel procés d’urbanització.
Ciutat difusa (o dispersa)
Zona urbana caracteritzada per la combinació d’usos i de funcions, i per la tendència a ocupar un territori molt extens.
Ciutat dual
Tendència a la polarització social entre classes benestants i població pobre que s’observa a les ciutats contemporànies.
Segregació urbana
Separació, exclusió i allunyament d’un grup social respecte de la resta de la població, a partir de plantejaments econòmics, socials, racials, religiosos, etc.
El sistema urbà espanyol
Des de la dècada del 1960, l'evolució del sistema urbà espanyol ha traçat uns eixos de desenvolupament que coincideixen amb la localització de les principals activitats econòmiques i amb les xarxes de transports:
Àrea de Madrid
És l'aglomeració urbana més important del país i es troba al centre de la Meseta. Manté relacions amb altres ciutats importants de la resta d'Espanya.
Eix mediterrani
S'estén des de França fins a Cartagena i inclou metròpolis com Barcelona i València.
Eix cantàbric
Es perllonga des de la frontera francesa fins a l'aglomeració Oviedo-Gijón. Destaquen, també, ciutats com Bilbao i Vitòria.
Eix de la vall de l'Ebre
Uneix els dos eixos esmentats abans a través de Logronyo i Saragossa.
Eix atlàntic gallec
Entre el Ferrol i Vigo passant per la Corunya i Pontevedra hi ha un continu urbà important.
Eix andalús
Es divideix en dos: un discorre per la vall del Guadalquivir cap a Sevilla i Còrdova, i l'altre, pel litoral, es dirigeix cap a Màlaga i Granada. Està basat en el desenvolupament turístic.
Els arxipèlags balear i canari
Integrats per la seva funcionalitat turística.
El procés de globalització
L'impacte d'aquest procés va associat a la mundialització del sistema d'economia de mercat i al progrés de les noves tecnologies de la comunicació.
La globalització econòmica
A escala mundial, la globalització econòmica ha propiciat la deslocalització i la desestructuració industrial, l'augment dels serveis d'informació i de cultura, la mobilitat geogràfica i la lliure circulació de capitals.
La globalització social
La globalització també ha provocat grans canvis socials. Són exemples d'aquestes transformacions l'augment del nivell de consum, canvis dels models familiars, etc.
La globalització cultural
El procés de globalització també afecta el món de la cultura en àmbits com la ciència, doncs la informació i el coneixement s'han convertit en sectors estratègics per als centres d'investigació. Els gustos esportius i artístics s’igualen. El món tendeix a uniformar-se, mentre que les societats miren de mantenir les especificitats o trets d'identitat i defensen les característiques que els són pròpies.