Sistemes polítics i socials a Europa

Província

Unitat administrativa de divisió territorial determinada per l'agrupació dels municipis situats dins els seus límits i al compliment de les activitats de l'Estat.

Comptat

Unitat administrativa de divisió del territori sota la jurisdicció d'un comte en època Carolíngia i successives.

Òptim Climàtic

Va ser un període climàtic anòmal, que va produir un notable augment de les temperatures a l'hemisferi nord, principalment a l'Atlàntic, que va durar de l'any 950 al 1250 i va ser seguit per un període més fred anomenat Petita Edat de Gel.

Dinastia

Sèrie de sobirans d'un o diversos Estats emparentats entre si o pertanyents a una mateixa família.

Unió Dinàstica

Unió patrimonial de diversos regnes, Estats o dominis sota un mateix sobirà i per dret dinàstic. El governant posseeix cadascun d'ells de manera independent, sense integrar-los en un sol Estat i normalment els dominis mantenen les seves institucions i legislacions pròpies.

Feudalisme

Sistema polític, econòmic i social propi de l'Edat Mitjana a Europa basat en relacions o pactes de vassallatge i fidelitat a canvi d'un territori o feu.

Vassallatge

Pacte que s'estableix entre dues persones en què una jura fidelitat a l'altra a canvi de protecció.

P.I.P

Primus inter pares (el primer entre els iguals), fa referència a l'hora de triar un rei, quan els reis no ho eren per herència.

Ràtzia

Atac a una població matant, robant, segrestant, violant, etc. amb l'objectiu d'aconseguir un botí i esclaus però sense ànim de conquesta. A partir de les ràtzies els musulmans van imposar impostos (pàries) a Hispània.

Mas Rònec

Explotació agrària tradicional constituïda per una casa de camp amb diverses dependències, anomenada sovint masia, que té bosc, pastures i terres de conreu adscrites. Mas abandonat sobretot arran de la crisi demogràfica dels segles XIV i XV.

Humanisme

Moviment de renovació dels estudis clàssics que arrelà en la literatura italiana i s'imposà per tot Europa, contemporàniament al Renaixement. Defensa una nova concepció de l'home i del món d'arrel antropocèntrica allunyant-se del teocentrisme de l'Edat Medieval.

Renaixement

Moviment cultural que neix a Itàlia a causa de les idees humanistes i que s'expandeix per Europa Occidental als segles XV i XVI. Recupera la cultura clàssica i produeix una renovació en l'art i un avenç important en les ciències naturals i humanes.

Economia de Subsistència

(autoconsum) Economia de baixos rendiments de la qual deriven els períodes d'escassetat d'aliments i l'augment de preus que provoquen fams, misèria i revoltes.

Despotisme Il·lustrat

Ideologia que tenien alguns monarques europeus que es basava en fer compatibles els principis absolutistes amb les idees de la Il·lustració. Miraven de governar a favor del poble però sense la participació d'aquest.

Antic Règim

Sistema econòmic, social i polític present a Europa entre els segles XV i XVIII que es caracteritza pel règim econòmic senyorial amb una agricultura de subsistència, una societat estamental i l'absolutisme monàrquic.

Reforma

Moviment religiós de reforma cristiana a Europa al segle XVI que comença a partir de Les 95 tesis de Martí Luter (1517) i origina les esglésies protestants.

Societat Estamental

Societat dividida en estaments. Es tracta d'una societat de tipus aristocràtic, on una minoria, la noblesa i l'alt clergat (estaments privilegiats), domina la gran majoria de la població (Tercer Estat). Cada estament tenia una condició jurídica diferent, cosa que comportava una gran desigualtat social i legal entre els individus.