Socialisme i anarquisme: idees, revolució i imperialisme

Socialisme i anarquisme: canvi social, econòmic i polític

El socialisme i l'anarquisme són ideologies que proposen un canvi social, econòmic i polític amb la desaparició del capitalisme i amb una societat igualitària sense classes socials.

Anarquisme

Anarquisme: l'ideòleg de l'anarquisme va ser Bakunin. Propugna la llibertat humana, la revolució espontània, i s'oposa a qualsevol forma d'autoritat: ni govern, ni exèrcit, ni església. Defensa la lliure associació en comunitats o comunes autosuficients, la propietat col·lectiva i una societat sense classes. Sorgeixen dos corrents: l'anarcocomunisme (terrorisme individual) i l'anarcosindicalisme (lluita sindical).

Socialisme utòpic

Socialisme utòpic: Fourier i Owen proposen una societat sense pobresa, sense diners ni ignorància. Defensen la propietat col·lectiva, l'organització en cooperatives o falanstèrs; tothom ha de treballar pel bé de la comunitat.

Socialisme científic i moviments obrers

Socialisme científic: ideòlegs Marx i Engels. Les seves idees es van difondre per Europa amb la publicació del Manifest del Partit Comunista (1848). Prediquen una revolució dirigida pels obrers organitzats en un partit polític socialista, la dictadura del proletariat, propietat col·lectiva controlada per l'Estat i una societat sense classes.

Moviments i dates:

• PSOE (1879)
• UGT (1888)
• CNT (1911)

La revolució industrial

La revolució industrial és un conjunt de transformacions tecnològiques, econòmiques i socials, iniciades a Anglaterra a la segona meitat del s. XVIII.

Els grans estats fins a 1914 eren el Regne Unit, Alemanya, França, Àustria-Hongria i Rússia. Els països extraeuropeus que es van convertir en grans potències van ser els Estats Units i el Japó.

El Regne Unit va viure una època d'esplendor econòmica i política, l'anomenada era victoriana. Els britànics van implantar un sistema polític parlamentari; era una democràcia limitada, ja que no hi havia sufragi universal. Hi havia greus problemes socials que afectaven la població.

Imperialisme

Imperialisme: creença en la superioritat de la «raça blanca» i interessos geogràfics i científics sobre territoris desconeguts.

Causes i conseqüències:

• Demogràfiques: l'augment de la població i la manca de feina va imposar una forta emigració cap a noves colònies.
• Econòmiques: necessitat de matèries primeres, mà d'obra barata i nous mercats per als productors europeus.
• Conseqüències culturals: els indígenes van perdre la seva cultura, costums, llengües i creences, i se'ls va imposar una cultura occidental.
• Polítiques: les metròpolis tenien el poder polític sobre les colònies i van crear fronteres artificials que van separar o unir pobles i cultures.

A la Conferència de Berlín (1884-1885) les potències europees van arribar a acords per repartir-se el control d'Àfrica.