Societat i Classes Socials a l'Espanya del Segle XIX i la Restauració
Els grups burgesos
Ascensió d'un grup de negociants gràcies a les concessions estatals i les operacions de crèdit. Van comprar deute públic de l'Estat, van invertir en Borsa i en el ferrocarril. Aquesta burgesia va invertir en terres (de l'Església o dels municipis) i es van convertir en propietaris agrícoles. Aquesta burgesia la trobem principalment al nord i a Andalusia.
La burgesia industrial catalana (1838-1868)
Aquesta fou una etapa d'esplendor per a la burgesia industrial catalana. Entre els seus membres hi havia industrials, propietaris de finques urbanes i els "indians" que repatriaven capitals d'Amèrica (com Güell, Bonaplata, etc.). La burgesia industrial no era homogènia: comprenia des de petits artesans fins a grans fabricants. Van fundar el Foment del Treball Nacional (1889) i la Cambra de Comerç.
Les classes mitjanes
Englobava:
- Propietaris de terres mitjans
- Comerciants
- Petits industrials
- Professions liberals
- Funcionaris
Era un grup amb gran varietat de situacions i la seva capacitat econòmica era limitada.
Les classes populars
Artesans i grups urbans
La menestralia
Estava integrada pels artesans i comerciants que elaboraven i venien els productes manufacturats. També incloïa treballadors de serveis (neteja, enllumenat), petits funcionaris, dependents, empleats de banca i el servei domèstic.
L'evolució de la pagesia
Va augmentar el nombre de pagesos sense terra (jornalers, arrendataris i petits propietaris). Hi havia distincions regionals:
- A Andalusia, Extremadura i Castella la Vella, els pagesos van romandre en una situació similar.
- A Castella la Nova, Aragó i València, alguns pagesos van accedir a terres i van millorar la seva situació, però d'altres van empitjorar, perdent les terres comunals i havent de pagar més rendes. Els petits propietaris sovint havien de treballar de jornalers o recórrer a crèdits.
- A Catalunya, els pagesos enfitèutics van accedir a la propietat i es van convertir en petits i mitjans propietaris. D'altres van obtenir contractes d'arrendament.
En bona part, la pagesia era població analfabeta (el 68% a finals del segle XIX). El resultat va ser conflictivitat social i emigració a les ciutats.
El sorgiment del proletariat
Aquest sorgiment va lligat al procés d'industrialització. Va aparèixer la mà d'obra assalariada (fins a 100.000 treballadors el 1850). L'obrer cobrava un sou escàs. Les jornades laborals eren de 12 a 14 hores, sis dies a la setmana. Es cobrava per dia treballat i no hi havia subsidis. Treballaven nens i dones. Les males condicions de vida dels obrers provocaven malalties. La seva localització principal era a Catalunya, el País Basc i Astúries.
Vida quotidiana i comportaments socials
La vida social i les formes d'oci
En el conjunt d'Espanya, va aparèixer una elit rendista que tendia a l'ociositat. A Catalunya, la burgesia més poderosa volia viure amb ostentació per mostrar el seu poder. Van aparèixer espais com el Teatre del Liceu a Barcelona o el Teatro Real a Madrid. Als pobles, van sorgir els casinos i els cercles de propietaris on es reunien les classes benestants. Les classes populars freqüentaven les tavernes i els ateneus (com els ateneus obrers).
Les dones en la societat del segle XIX
Les dones es trobaven generalment sotmeses al marit, però les seves condicions variaven segons la seva classe social:
- Les dones de les elits: El seu destí principal era el matrimoni. La seva educació estava orientada a aquesta finalitat, amb ensenyaments separats per sexes.
- Les dones obreres: Havien de treballar per contribuir a l'economia familiar.
- Al camp: La dona del petit pagès havia d'ajudar en les tasques agrícoles, a més de cuidar la casa, els fills i els ancians.
El Sexenni i la Restauració (1868-1931)
El Sexenni Democràtic (1868-1874) va fracassar i es va retornar al liberalisme censatari. Va néixer un nou sistema polític creat per Cánovas del Castillo, basat en l'alternança de poder entre dos partits: el Conservador i el Liberal. El període de la Restauració va durar més de 50 anys, des de 1874 fins al 1931. Aquest període comprèn els regnats d'Alfons XII i Alfons XIII, i la regència de Maria Cristina. Es va caracteritzar per la consolidació d'un règim constitucional i parlamentari. Tot i la implantació del sufragi universal el 1890, el sistema no va arribar a ser democràtic i va estar dominat per la burgesia oligàrquica de base agrària. A Catalunya, durant aquest temps, es va consolidar el catalanisme polític. L'any 1898, amb la pèrdua de Cuba i les Filipines, la Restauració va entrar en crisi, fet que va propiciar l'aparició del regeneracionisme, un corrent renovador de la vida política i social del país.