La societat del segle XIX a Espanya i Catalunya

Història2,59 KB

La societat del segle XIX: de l'estament a la classe

Durant el segle XIX, els estaments van deixar d'existir i es va imposar la igualtat jurídica: tots pagaven impostos i gaudien de drets iguals. La població tenia una sola categoria: ciutadans. Però continuaven existint diferències segons els graus de riquesa; per tant, els ciutadans es van dividir en classes.

  • La noblesa va perdre alguns privilegis i va pagar impostos, però va mantenir la seva importància social, econòmica i política.
  • El clero va perdre moltes propietats i els convents van quedar buits per la llei d'exclaustració, però seguien exercint molta influència política i social.
  • A Espanya, la població es va dividir en dos grans grups: burgesia i proletariat.

Les classes populars

Una part de les classes populars eren artesans que elaboraven productes manufacturats. A Catalunya destacaven els menestrals (petits artesans i comerciants que es basaven en l'estalvi). Amb el creixement urbà van augmentar els treballadors de serveis, que se situaven entre les classes mitjanes i populars.

La reforma agrària va fer que poca gent tingués propietats; així, la població pagesa sense terres va augmentar, però la seva situació no va millorar. Hi havia diferències regionals:

  • Al sud-oest d'Espanya, els propietaris es van enfortir.
  • Al nord-est, van patir la fam de terres i unes condicions de vida molt dures.

Malgrat l'abolició de l'Antic Règim, el poder dels propietaris era molt gran i els pagesos patien analfabetisme, marginació i conflictivitat social; per això van emigrar cap a les ciutats. A Catalunya, en canvi, van poder accedir a la propietat.

El sorgiment del proletariat

Gràcies a la industrialització, va augmentar el nombre d'obrers, jornalers i artesans, que van donar lloc al proletariat, caracteritzat per la mà d'obra assalariada. Les condicions laborals eren extremadament precàries:

  • Treballaven entre 12 i 14 hores durant 6 dies a la setmana.
  • No hi havia protecció per atur o malaltia.
  • Les dones cobraven menys que els homes.
  • Les condicions de vida eren dolentes: cases petites sense aigua ni llum, on les malalties es propagaven ràpidament.

Descarregar

PDF Word HTML