Societat i Economia a l'Antic Règim: Una Visió General

L'Economia a l'Antic Règim

Agricultura

Senyoria territorial, formada per la reserva senyorial (terres més productives reservades pel senyor per a explotació directa). La resta estava dividida en massos, dividits en parcel·les, amb la dimensió suficient per alimentar una família.

Agricultura de subsistència, dedicada al policonreu, bàsicament de cereals (autoconsum). Conreu en camps oberts (openfields), on es produïen els cereals i s'hi practicava el guaret. Terres comunals, dedicades a boscos o pastures. Les collites marcaven el ritme de l'economia i patien les anomenades crisis de subsistència. Les males collites provocaven escassetat i els productes bàsics s'enferien. Les crisis generaven fam i desnutrició, i sovint es feien les revoltes del pa (la població revoltada assaltava els establiments i venia el pa al preu que considerava tradicional o més raonable).

Població

Població estancada: La incapacitat de l'agricultura per augmentar comportava l'estancament de la població per un escàs o gairebé nul creixement demogràfic (la subalimentació, la falta d'higiene i els escassos recursos mèdics comportaven una mortalitat elevada. L'esperança de vida era baixa, l'edat mitjana dels adults era de 45 anys, i la natalitat era molt alta: cada dona tenia una mitjana de 5 fills).

Indústria Tradicional i Manufactures

El consum quotidià es produïa en l'àmbit familiar. La família pagesa feia els productes domèstics i treballava la terra. A les ciutats hi havia producció artesana controlada pels gremis. Es va estendre el treball domèstic per tal d'evitar el control gremial, que els donava poc marge de benefici.

Manufactures: Establiments subvencionats, impulsats per l'estat o d'iniciativa privada (Anglaterra), on es generaven diferents articles de luxe.

Societat

Estaments

La societat de l'Antic Règim estava dividida en estaments, grups tancats als quals es pertanyia per les circumstàncies del naixement:

• Clero: S'ocupava de resar i assegurar la protecció divina.
• Noblesa: Combatia i protegia la col·lectivitat dels adversaris.
• Estat pla: Produïa tots els béns materials (grups com pagesia, burgesia i classes populars de les ciutats).

Privilegiats

Gaudien de drets i estaven exempts de pagar impostos:

• Clero: No pagaven impostos directes i els seus ingressos provenien del delme i del patrimoni.
• Noblesa: Ostentava la propietat de la major part de la terra. Concessions honorífiques (dret a portar espasa, banc reservat a l'església) i econòmiques (dret de caça, exempció de treballar a obres públiques i fiscals, dispensa de pagar impostos i dret a cobrar-ne).

La Il·lustració i el Despotisme Il·lustrat

Il·lustració

Moviment de caràcter intel·lectual. Les seves idees van inspirar la independència dels EUA i la Revolució Francesa. Pensadors anglesos (Isaac Newton i John Locke): Newton, introductor del mètode científic, fonamentat en l'observació i comprovació dels fets, i Locke, que va criticar obertament el poder absolut i va plantejar la divisió de poders. Els il·lustrats francesos van dipositar una fe absoluta en la raó (intel·ligència humana) com a únic mitjà per entendre el món. Els il·lustrats confiaven en la raó i creien que la naturalesa era una font de justícia i bondat. Proclamaven que l'ésser humà neixia per ser feliç.

Despotisme Il·lustrat

La influència del pensament il·lustrat va arribar a les corts europees. Alguns sobirans, sense renunciar al seu caràcter de monarques absoluts, van intentar experiències reformistes per unir l'autoritat reial amb les idees de progrés de la Il·lustració.