Societat Estamental i Il·lustració: Un Anàlisi Històric
La Societat Estamental: Privilegiats i No Privilegiats
Els Estaments Privilegiats
Els estaments privilegiats no pagaven impostos, eren millor tractats per la justícia i gaudien de major consideració social. Les persones més poderoses i riques de la societat pertanyien gairebé sempre a aquests estaments, tot i que no tots els seus membres fossin poderosos i rics.
Els estaments privilegiats eren la noblesa i el clergat.
La Noblesa
- La seva funció social era la guerra i el comandament.
El Clergat
- La seva funció social era resar i vetllar per la salvació de les ànimes.
- Estava format per bisbes, sacerdots, etc. Al cim hi havia el Papa, el cap de l'Església Catòlica.
- El poder de l'Església era, en teoria, espiritual, però també era un poder molt real.
- Al clergat no s'accedia per naixement, sinó que s'hi arribava des dels altres estaments.
- L'alta jerarquia de l'Església, en general, estava en mans de fills de nobles, sobretot els fills menors o «de segona fila», que no havien pogut heretar el feu familiar.
Els Estaments No Privilegiats (El Tercer Estat)
Els no privilegiats eren tots aquells que no tenien cap privilegi. Pagaven tots els impostos, tenien pitjor consideració social i eren pitjor tractats per la justícia. La seva funció social era el treball.
La major part de la població pertanyia a aquest grup. De fet, era un grup molt variat, ja que hi havia des de rics comerciants i banquers fins a pagesos pobres i captaires, que gairebé no tenien què menjar. Amb freqüència, aquest grup és anomenat el Tercer Estat.
La Il·lustració: El Segle de les Llums
La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual, filosòfic i cultural que es va desenvolupar a Europa durant el segle XVIII. Va tenir una gran influència sobre els processos socials i polítics d'Europa i Amèrica fins a principis del segle XIX. Per aquesta raó, el segle XVIII sol ser anomenat el «Segle de les Llums».
Característiques Clau de la Il·lustració
- Considerava que el pensament racional era l'única manera d'accedir al coneixement veritable. Negava qualsevol forma de coneixement que no procedís de l'anàlisi racional. Per això, considerava les creences populars i la religió com a meres supersticions.
- En un context en el qual la categoria de les persones estava determinada pel seu origen familiar, sostenia que totes les persones naixien iguals i tenien drets naturals.
- Confiava que el coneixement podia millorar la vida de les persones i de les societats.
Antecedents i Influència de la Il·lustració
- Una tendència sostinguda des de començaments del segle XV a valorar el pensament humà com a font del saber.
- El liberalisme anglès proposat per John Locke, que defensava la racionalitat com a característica natural de les persones i la funció dels governs de garantir els drets naturals: vida, llibertat, igualtat i prosperitat.
Alguns monarques mantenien l'absolutisme, però adherien als principis de la Il·lustració i pretenien brindar als seus súbdits educació i mitjans per a progressar (conegut com a Despotisme Il·lustrat).
La difusió dels seus qüestionaments al poder polític vigent i de la idea d'igualtat de les persones davant la llei va ser una influència important per als criolls americans.