La Societat Industrial: Moviment Obrer i Classes Socials
Moviment Obrer: La Lluita pels Drets
El Moviment Obrer va ser la presa de consciència del proletariat sobre la seva pertinença a una classe social comuna i la necessitat de defensar els seus drets. L'objectiu principal era millorar les condicions laborals i de vida dels treballadors.
- Reivindicacions clau: Drets fonamentals com la salut, el descans i l'educació.
- Ideologia: La seva ideologia principal era el socialisme.
Procés d'Urbanització: De la Ruralia a la Ciutat
El procés d'urbanització va implicar el trasllat massiu dels treballadors del camp a la ciutat, sovint per viure a la rodalia de les fàbriques. Aquest fenomen va propiciar el creixement exponencial de les ciutats i la consolidació d'una societat urbana.
El ràpid creixement de les ciutats va provocar una forta segregació social:
- Barris Burgesos: La burgesia va abandonar els barris vells i es va establir en noves zones amb infraestructures modernes: clavegueram, enllumenat, grans avingudes i barris residencials.
- Barris Obrers: Els treballadors es van establir en barris obrers, que no disposaven d'infraestructures bàsiques. Els habitatges eren molt petits, sense aigua corrent i sovint allotjaven més d'una família.
Estructura de la Societat Industrial
A diferència de l'època anterior, on la posició social es basava en l'herència, a la societat industrial es definia per la riquesa adquirida. S'organitzava a partir de l'exaltació de la propietat privada, el treball, l'estalvi i l'individualisme.
La Burgesia: Nova Elit Econòmica
La burgesia posseïa capitals i béns (industrials, empresaris, comerciants, banquers), constituint la nova elit social. La seva riquesa no provenia de la propietat de la terra, sinó de les noves activitats econòmiques i la propietat dels mitjans de producció. Tot i el seu poder econòmic, inicialment no tenien un poder polític directe.
El Proletariat: La Força de Treball
El proletariat estava format pels obrers de les fàbriques, la força de treball essencial per operar les màquines i produir béns. No posseïen ni béns ni capitals, i venien la seva força de treball a canvi d'un sou.
Les seves condicions de vida i laborals eren extremadament dures:
- Condicions laborals: Precàries, amb sous baixos i jornades llargues. Havien de sotmetre's a una disciplina laboral rígida.
- Condicions de vida: Pèssimes, amb dones i nens rebent salaris encara més baixos.
- Problemes socials: Manca d'escolarització, analfabetisme, treball infantil, una alta mortalitat i l'absència de seguretat social.
La Classe Mitjana: Entre la Burgesia i el Proletariat
La classe mitjana es caracteritzava per no posseir grans capitals ni propietats, i per no realitzar un treball manual. Estava formada per professionals liberals (advocats, metges, arquitectes), professors, petits comerciants i funcionaris.
El Rol de la Dona en la Societat Industrial
La legalitat burgesa va relegar les dones a l'àmbit domèstic, sent el seu destí principal el matrimoni i la cura de la família.
Dones de Classe Alta: L'Objecte de Luxe
Considerades sovint un objecte de luxe amb drets restringits. La seva educació es limitava a la lectura, escriptura, nocions d'història, idiomes, música, ball, costura i religió. La seva funció principal era la cura de la llar i els fills.
Dones de Classe Baixa: La Duresa del Treball
Realitzaven feines domèstiques i, sovint, treballaven a les fàbriques en condicions d'extrema duresa, amb llargues jornades i esgotament físic.
Fites Legals per a les Dones
- 1885 Codi Civil: La dona no podia adquirir, vendre ni hipotecar béns sense el permís del seu marit, ni acceptar herències.
- 1911: Accés a l'educació universitària.
- 1918: Incorporació a l'administració de l'Estat com a auxiliars.
- 1931: Reconeixement del dret de vot de les dones a la Constitució.