La societat industrial i l'origen del moviment obrer
La difusió de les classes mitjanes
A finals del segle XIX, l'evolució econòmica i social dels països industrialitzats va originar l'aparició de la classe mitjana o petita burgesia, caracteritzada per una posició econòmica i un nivell educatiu superior al de les classes baixes.
- La classe mitjana va sorgir com un grup heterogeni que estalviava per crear un patrimoni i invertia en educació.
La classe obrera
- Condicions laborals: Treballaven a les fàbriques a canvi d'un salari. Els sous eren reduïts, especialment per a dones i nens, amb llargues jornades laborals que acostumaven a superar les 12 hores.
- A causa dels ingressos mínims, els obrers vivien al dia.
Els camperols
- La majoria dels camperols eren petits propietaris que podien pertànyer a les classes mitjanes, incorporant màquines i noves tècniques de conreu.
- Depenent de cada país, a les regions meridionals el nombre de jornalers era alt.
- Molts camperols patien una mala situació i, en alguns casos, van continuar sent serfs.
Inicis del moviment obrer
El moviment obrer és el conjunt d'iniciatives col·lectives dutes a terme pels obrers industrials amb l'objectiu de millorar les seves condicions laborals:
- Ludisme: Els treballadors protestaven contra les males condicions de vida i treball destruint màquines.
- Dret d'associació: Es va reconèixer per primera vegada a la Gran Bretanya. A partir d'aquell moment es van crear associacions obreres, els sindicats. El principal instrument era la vaga, i demanaven una millora de les condicions i el sufragi universal.
Marxisme i anarquisme
- El marxisme: És la teoria socialista més influent (Karl Marx). Afirmava que en les societats industrials hi ha una lluita de classes entre la burgesia i els obrers o proletariat.
- Els anarquistes: S'oposaven a l'Estat i aspiraven a substituir-lo per l'associació voluntària entre les persones. Rebutjaven la política, els partits polítics i la participació en les eleccions.
Internacionals obreres
El 1864 es va crear la primera Associació Internacional de Treballadors (AIT), que va desaparèixer a causa dels desacords entre socialistes i anarquistes. El 1889 es va fundar la Internacional Socialista (II Internacional) per coordinar els programes i les actuacions de les organitzacions obreres d'ideologia marxista.
L'organització va crear símbols d'identitat del moviment obrer: la festa del Primer de Maig i l'himne de la Internacional. Els governs van començar a elaborar lleis laborals, prohibint el treball infantil, creant assegurances, permisos de maternitat i, després de molts anys de lluita, establint la jornada màxima de 8 hores.