Societat Liberal i Moviment Obrer al Segle XIX
La Nova Societat Liberal del Segle XIX
La supressió dels privilegis de la noblesa i el clergat, que la Restauració monàrquica no va restablir, va donar lloc a una nova societat liberal basada en la igualtat jurídica. Des d'aleshores, tots els homes serien jutjats per les mateixes lleis i tribunals i, teòricament, podrien accedir als càrrecs públics segons els seus mèrits i no pel seu origen familiar. Tanmateix, la societat va continuar sent desigual, dividida en classes socials.
El Declivi de l'Aristocràcia
L'aristocràcia europea va perdre gran part de la seva preeminència social en eliminar-se els drets feudals sobre els camperols, començar a pagar impostos i haver de vendre terres per mantenir el seu nivell de vida. Malgrat això, fins ben entrat el segle XX, els aristòcrates van continuar ocupant els llocs més prestigiosos en la política, la justícia, l'exèrcit i la diplomàcia. El seu estil de vida va ser el model que la burgesia intentava imitar.
L'Auge de la Burgesia
La burgesia englobava grups molt diversos: empresaris, rendistes (que vivien dels interessos de les seves fortunes), alts funcionaris, militars i alguns professionals liberals. Els seus valors –el culte al treball, la «febre de saber», l'estalvi i la sobrietat com a mitjans per assolir la prosperitat, i l'exaltació de la família i la llar– van esdevenir predominants.
La Situació de les Classes Mitjanes i Baixes
La Difusió de les Classes Mitjanes
A finals del segle XIX, l'evolució econòmica i social dels països més industrialitzats va originar l'aparició d'una àmplia classe mitjana (o petita burgesia). Aquesta classe va anar creixent al llarg dels segles XIX i XX, sobretot a les ciutats, i es caracteritzava per la seva heterogeneïtat.
La Classe Obrera
Els obrers industrials eren els que treballaven a les fàbriques a canvi d'un salari. Cobraven salaris reduïts, especialment les dones i els nens, que amb prou feines els permetien sobreviure. Tenien grans dificultats per estalviar i la manca de diners dificultava la instrucció dels fills.
Els Camperols
Hi havia grans diferències entre regions:
- Al nord i a l'oest d'Europa, la majoria dels camperols eren petits propietaris.
- Al sud d'Europa, la situació depenia de cada país, però a les regions meridionals, el nombre de jornalers era molt alt.
- Al centre i a l'est d'Europa, els camperols patien la pitjor situació i molts van continuar sent serfs fins a principis del segle XX.
L'Aparició del Moviment Obrer
Els Inicis del Moviment Obrer
Es coneix com a moviment obrer el conjunt d'iniciatives col·lectives dutes a terme pels obrers industrials amb l'objectiu de millorar les seves condicions laborals. Inicialment, alguns treballadors van destruir màquines com a forma de protesta (ludisme). El dret d'associació es va reconèixer per primera vegada a la Gran Bretanya i, posteriorment, a la resta dels països europeus al llarg del segle XIX. A partir d'aquell moment van començar a sorgir associacions obreres, els sindicats. El principal instrument de pressió dels treballadors era la vaga. També demanaven el sufragi universal, ja que en aquell moment el sufragi era censatari.
Les Ideologies: Marxisme i Anarquisme
El marxisme, la teoria socialista més influent, deu el seu nom a Karl Marx, que va comptar amb la col·laboració de Friedrich Engels. La teoria marxista afirmava que en les societats industrials hi ha una lluita de classes entre la burgesia (propietària de les fàbriques i altres mitjans de producció) i els obrers (o proletariat). Marx proposava que els obrers fessin una revolució per destruir el capitalisme i donar el poder als treballadors. Després d'una fase de dictadura del proletariat, en què l'estat dominaria i regularitzaria la societat, s'establiria la societat comunista, sense classes socials ni propietat privada, i l'estat desapareixeria.