Societat i Moviment Obrer a Espanya al Segle XIX

Societat espanyola del segle XIX

2. Comportament social

Entre l'elit social seguia predominant un despreci pel treball i l'ideal de viure de les rendes. La influència de l'Església catòlica es mantenia de manera que les festes religioses marcaven el ritme de la vida social. El poder econòmic de la burgesia es manifestava en la seva manera de vestir i en l'oci. Les classes populars urbanes assistien a cabarets, balls, corrides de toros... i el seu centre de reunió era la taverna.

El moviment obrer va comportar l'aparició d'ateneus, cercles obrers i cases del poble. Les dones estaven subordinades als homes i no tenien drets jurídics ni polítics. Entre les classes altes, la dona tenia com a únic fi el matrimoni i a penes tenia una base cultural. Els obrers i camperols treballaven dures jornades fora de casa i eren analfabets.

3. Primers moviments socials

Naixement del moviment obrer

Durant els primers governs liberals no hi havia cap llei que regulés les relacions laborals i es prohibia l'associacionisme obrer. Els orígens del moviment obrer se situen en les dècades de 1820 i 1830: el ludisme. Més tard, les protestes es van centrar en les relacions laborals, el dret d'associació i la millora de les condicions de vida i de treball. Així van sorgir les societats de socors mutu. Les reivindicacions obreres i les vagues es van centrar en demandes salarials i la reducció de la jornada laboral. L'any 1855 hi va haver una vaga general a Barcelona. Fins a 1870 les peticions dels obrers no tenien una intenció política ni de canvi en l'estructura social. A partir d'aquesta data es comença a elaborar plantejaments ideològics i polítics més precisos sobre la necessitat de transformar el sistema econòmic i la societat.

Les revoltes agràries

Es van produir majoritàriament a Andalusia, van ser importants a partir de 1840 i es van agreujar el 1855 amb la desamortització dels béns comunals dels municipis.

4. La arribada de la Internacional

L'any 1864 es crea a Londres la Primera Associació Internacional de Treballadors (AIT). Els seus objectius eren aconseguir l'emancipació econòmica i social de la classe obrera i arribar a superar la divisió de classes de la societat liberal, a través de la propietat col·lectiva dels mitjans de producció i la creació d'una societat igualitària.

L'any 1871 es va produir un enfrontament en l'AIT entre:

• Marx: organitzava un partit per a conquistar l'Estat i imposar la dictadura del proletariat.
• Bakunin: defensava destruir l'Estat, la propietat i l'autoritat; organitzant la societat mitjançant comunes lliures.

Ambdós corrents van arribar a Espanya:

• Giuseppe Fanelli: va difondre els ideals anarquistes de Bakunin entre el proletariat català i el camperol andalús. El 1871 sorgeix la Federació Regional Espanyola de l'AIT amb una clara influència bakuninista.
• Paul Lafargue: va defensar el corrent marxista amb gran suport a Madrid, Bilbao, Cantàbria i Astúries.

El cop d'estat del general Pavía el 1874 va posar fi a la Primera República i va suposar la ilegalització de totes les associacions obreres.

5. Anarquisme i socialisme

Anarquisme

L'any 1881 es va crear la FRE. Davant la repressió del moviment obrer i camperol, els anarquistes van optar per l'acció directa contra l'Estat, la burgesia i l'Església a través d'accions terroristes (assassinat de Cánovas del Castillo, bomba al Liceu de Barcelona, la Mà Negra a Andalusia), durament reprimides durant la Restauració. Els anarquistes no partidaris de l'acció violent es van organitzar a nivell sindical creant Solidaridat Obrera i la CNT a començaments del segle XX.

Socialisme

Tras la desaparició de la Primera Internacional, el 1876 es va fundar a Espanya el PSOE, que defensava el dret d'associació, reunió i manifestació, sufragi universal, reducció de la jornada laboral i la prohibició del treball infantil. L'any 1888 es va fundar la UGT de clara influència marxista.