La Societat de Postguerra a Espanya: Repressió i Control Franquista

Història2,98 KB

La Societat de Postguerra a Espanya: Repressió i Control

La societat de postguerra a Espanya es va caracteritzar per una dura repressió, la restricció de drets i llibertats, i un estricte control polític.

La Repressió Franquista: Conseqüències de la Guerra Civil

La repressió, iniciada durant la Guerra Civil (amb aproximadament 140.000 morts), es va perllongar un cop acabada. De 470.000 exiliats, uns 300.000 no van tornar. L'exèrcit vençut va ser reclòs en camps de concentració, d'on només se'n podia sortir amb avals.

  • El 1940, hi havia 270.000 presos, dels quals 40.000 van ser executats. Altres van complir condemnes de presó o treballs forçats.
  • L'administració va ser depurada; una bona part del personal va ser expulsada, especialment els ensenyants.
  • Els ascensos i titulacions del temps de guerra van ser invalidats; molts excombatents republicans van haver de fer el servei militar.
  • Els matrimonis o divorcis civils tampoc van ser vàlids. Aquells que no ho havien fet durant la guerra es van veure forçats a batejar-se, fer la comunió o casar-se per l'Església.
  • Les famílies dels represaliats van continuar vexades, vigilades i discriminades durant anys.

Restricció de Drets i Llibertats Sota el Franquisme

Els drets i llibertats van ser durament restringits. Les lleis fonamentals, com el Fuero de los Españoles i el Fuero del Trabajo, proclamaven drets d'opinió, expressió i reunió que eren només teòrics, ja que no es podien exercir sense l'autorització policial expressa.

  • El dret d'associació es limitava al Partit Únic (FET y de las JONS) i les seves organitzacions:
    • Frente de Juventudes
    • Sección Femenina
    • I, més tard, a les associacions dependents de l'Església (Acció Catòlica).
  • Els sindicats estaven prohibits. Tothom qui treballava, fos obrer o tècnic, era membre obligatori del Sindicat Vertical (CNS), que agrupava també els empresaris i era dirigit per la burocràcia falangista.
  • També els estudiants eren enquadrats obligatòriament al SEU (Sindicato Español Universitario).
  • L'Església participava en la censura de premsa, ràdio i espectacles, i fixava la moralitat pública.
  • Era prohibit l'ús públic de qualsevol llengua diferent del castellà.

Control Polític i Absència de Democràcia

Els drets polítics eren, a la pràctica, inexistents. Tots els càrrecs polítics eren nomenats des de dalt i no hi havia eleccions.

Les institucions teòricament representatives designaven els seus membres a partir de:

  • El Partit Únic i les associacions que en depenien directament.
  • Corporacions com Cambres de Comerç, gremis o col·legis professionals.

Descarregar

PDF Word HTML