Sociolingüística i gèneres textuals: argumentació, opinió i notícia

Sociolingüística

Sociolingüística: analitza la relació entre la societat i la llengua.

L1: Llengua pròpia; apresa dels pares durant els primers anys de vida.
L2: Llengua estrangera; apresa dins el sistema educatiu, a partir d’una edat més o menys avançada.
Llengua minoritària: Parlada per un nombre molt limitat de parlants.
Llengua majoritària: Parlada per un gran nombre de parlants.
Llengua A: Llengua dominant; ocupa els àmbits d’ús formals i públics, té més prestigi social i una millor cobertura legal i política.
Llengua B: Llengua recessiva, dominada; ocupa només els àmbits d’ús informals i privats i es troba menystinguda i en desavantatge en la cobertura legal i política.

Actituds lingüístiques: prestigi — ocultació — autoodi — conscienciació.

Monolingüisme: un territori que es relaciona amb una única llengua.
Bilingüisme: territori en què conviuen dues o més llengües que estan en contacte.
Diglòssia: dues llengües són usades amb valors socials diferents.

Argumentació: pretén convèncer el destinatari per modificar el seu pensament mitjançant arguments.

Causa–conseqüència: relació lògica entre fets.
Autoritat: citació d’experts, acotacions o personatges rellevants.
Benefici: guanys o avantatges que aporta una opció.
Exemple: de concret a general.
Comparacions o metàfores: analogies il·lustratives.
Ad hominem: apel·lació a creences o principis de la persona (argumentació sobre la persona més que sobre l’argument).

Formals:

Informals:

Definició: text en què l’autor exposa les seves idees sobre qualsevol aspecte de l’actualitat.

Estructura: títol, presentació del tema, exposició de les idees i conclusió.

Definició: exposició dels fets esdevinguts amb un criteri objectiu.

Preguntes clau: QUI? QUÈ? PER QUÈ? QUAN? ON? COM?

Estructura: piràmide invertida.

Llenguatge: objectiu i clar.