Sòcrates i Plató: Filosofia, Maièutica i la Polis Ideal
Sòcrates: El mestre de la ignorància
Sòcrates, mestre de Plató, no va deixar res escrit. Per a ell, la filosofia no és el resultat d'una acció, sinó una activitat social. Sòcrates és l'antiimatge dels sofistes, amb qui mantenia idees totalment contràries. Mentre els sofistes presumien de coneixements enciclopèdics i matemàtics, Sòcrates afirmava la seva pròpia ignorància.
L'Oracle de Delfos i la saviesa
Segons l'Oracle de Delfos, Sòcrates era el més savi d'Atenes. Ell ho interpretava així: «Si sóc el més savi, deu ser perquè reconec la meva ignorància». Per tant, per a ell, saviesa = reconèixer la ignorància.
Judici i mort
Sòcrates va ser executat per ser antidemòcrata, argumentant que la democràcia portava a la corrupció i a la demagògia (del grec dema: poble / gògia: guia). Va ser acusat d'impietat i de corrupció de la joventut. Tot i tenir l'oportunitat de fugir gràcies als seus amics, es va negar per una qüestió d'honra, per no donar la raó als seus acusadors.
El llegat socràtic
Sòcrates tenia l'esperança d'una vida millor després de la mort. Les seves darreres paraules, «Devem un gall a Esculapí», recordaven la seva obligació religiosa.
Els diàlegs socràtics i la maièutica
En els primers diàlegs de Plató, Sòcrates busca definicions ètiques (Què és la justícia? Què és l'amistat?). Aquests diàlegs no són concloents. La seva funció era la maièutica: l'art d'ajudar els deixebles a «parir» els seus propis pensaments mitjançant preguntes i la ironia, destruint les idees preconcebudes.
Plató: El mite de l'auriga
En el diàleg Fedre, Plató compara l'ànima amb un carro de guerra governat per un auriga i estirat per dos cavalls, que circula més enllà de l'esfera de les estrelles fixes.
Les tres parts de l'ànima
- Ànima concupiscible: Relacionada amb el ventre i el desig (cavall difícil de dominar).
- Ànima irascible: Relacionada amb el pit i el coratge (cavall bo de dominar).
- Ànima racional: Relacionada amb el cap (l'auriga).
Quan l'ànima racional no pot controlar el carro, aquest cau al centre de l'univers i l'ànima queda empresonada en el cos. L'objectiu és alliberar-se mitjançant la purificació; en cas contrari, es reencarnarà.
La Polis ideal de Plató
Plató estructura la seva ciutat ideal segons la predominança de les ànimes:
- Productors i comerciants: Ànima concupiscible.
- Guardians (exèrcit i policia): Ànima irascible.
- Filòsofs: Ànima racional (els governants).
Plató defensava una aristocràcia intel·lectual. Per evitar la corrupció, els filòsofs i guardians no podien tenir ni família ni propietats privades, ja que aquestes generen interessos patrimonials que corrompen la gestió pública.