Sòcrates i els Sofistes: Filosofia, Retòrica i Democràcia a l'Atenes de Pèricles

L'Atenes de Pèricles i la Fundació de la Democràcia

Ens situem en l'Atenes de Pèricles, on l'objectiu de la seva democràcia era el govern de la ciutat i l'establiment d'unes lleis (nomos). Per tal de governar, existia el poder de l'Assemblea, que depenia de l'acord de la majoria.

Els Sofistes: Mestres de la Paraula i la Llei

Els sofistes eren considerats savis i, sovint, estrangers que van anar a Atenes perquè era el centre cultural de l'època. Eren mestres de la retòrica i de l'erística (l'art de la disputa), és a dir, dominaven la paraula per convèncer, ser eficaços i gestionar les lleis.

Característiques i Pràctiques

Com que eren savis a sou, es preocupaven molt per la seva imatge, l'aparença i l'opinió pública. Els sofistes utilitzaven els seus coneixements per impartir classes a canvi de pagament. Aquesta pràctica, demanar diners per ensenyar a convèncer, aprendre lleis i debatre, era un dels punts de crítica principals.

Les Dues Sofístiques

En aquesta època, podem distingir dos tipus de sofístiques:

• La Primera Sofística (Sofistes de la cultura): Basats en el convencionalisme, amb la finalitat d'establir un pacte igualitari.
• La Segona Sofística: Critiquen la democràcia i volen recuperar la llei de la naturalesa, és a dir, que mani el més fort.

Sòcrates: El Mètode Dialèctic i la Consciència Moral

Sòcrates és un pensador que utilitza un mètode basat en el diàleg amb una altra persona que viu en la ignorància. Ell volia fer veure a l'altre la seva manca de coneixement mitjançant la dialèctica, un procés conegut com la maièutica.

L'Intel·lectualisme Moral

Sòcrates confiava en la naturalesa moral de la consciència humana, pensant que per naturalesa tots teníem la consciència del límit. També es basava en el fet que saber és garantia de fer. Això vol dir que tot aquell que sàpiga el que està bé i el que no, farà el bé.

Aquesta teoria és coneguda com l'Intel·lectualisme Moral, que justifica que l'únic mal és la ignorància, és a dir, la falta de coneixements.

La Gran Diferència: Veritat Socràtica vs. Aparença Sofista

La major diferència entre Sòcrates i els sofistes era que:

• Els sofistes donaven coneixements de retòrica i erística a canvi de diners.
• Sòcrates, mitjançant la maièutica, buscava que els altres reconeguessin la seva ignorància i es descobrissin a ells mateixos.

Per això Sòcrates els criticava: a diferència d'ell, els sofistes no estaven interessats a mostrar la veritat, els valors ni la consciència humana, sinó en l'eficàcia i el benefici econòmic.