Sòcrates i els sofistes: gir antropològic i filosofia
— Sòcrates i els sofistes
2.1. Gir antropològic
Els primers filòsofs, els presocràtics, es preocupaven sobretot per la natura (physis) i buscaven l'arkhé, és a dir, el principi de la realitat. Amb els sofistes i Sòcrates, la filosofia canvia el seu centre d'interès. Ara es preocupa principalment per:
- l'ésser humà
- la societat
- la política
- la moral
- el coneixement
Aquest canvi s'anomena gir antropològic.
2.2. Ambient sociocultural d'Atenes
A Atenes es desenvolupa la democràcia, i els ciutadans participen en la vida política mitjançant assemblees, debats i tribunals. Per això era molt important saber parlar, argumentar i convèncer. Aquest context afavoreix l'aparició dels sofistes, que ensenyaven aquestes habilitats.
2.3. Els sofistes
Els sofistes eren mestres professionals que educaven els ciutadans, sobretot en retòrica, argumentació i oratòria, per preparar-los per a la vida pública. El seu objectiu principal era proporcionar un saber pràctic que permetés tenir èxit social i polític. A més, eren professionals del saber perquè cobraven per ensenyar.
Característiques principals
a) Humanisme
Es preocupen sobretot per l'ésser humà, la societat i la política, en lloc de centrar-se en la naturalesa.
b) Physis i nomos
Distingeixen entre:
- Physis: allò que existeix per naturalesa.
- Nomos: allò establert pels humans mitjançant lleis, costums o convencions.
Els sofistes qüestionen que les normes socials siguin naturals i defensen que moltes són convencionals.
c) Relativisme — Protàgores
Protàgores defensa: «L'home és la mesura de totes les coses.» Això significa que la veritat i els valors poden dependre del subjecte o del context. Per tant, no necessàriament existeix una única veritat universal vàlida per a tothom.
d) Escepticisme — Gòrgies
L'escepticisme posa en dubte que l'ésser humà pugui arribar a conèixer la veritat amb certesa.
e) Educació
Els sofistes consideren que l'educació permet adquirir les habilitats necessàries per actuar amb èxit en la societat, especialment parlar, argumentar i convèncer.
2.4. Sòcrates
Sòcrates també centra la filosofia en l'ésser humà, però es diferencia dels sofistes perquè la seva preocupació principal és buscar la veritat i saber què és el bé.
2.4.1. «Només sé que no sé res»
Sòcrates considera que el primer pas per arribar al coneixement és reconèixer la pròpia ignorància. Si una persona pensa que ja ho sap tot, no buscarà aprendre. Per tant: reconèixer que no sabem → començar a buscar el coneixement.
2.4.2. «Coneix-te a tu mateix»
Sòcrates defensa que hem de reflexionar sobre nosaltres mateixos i sobre qüestions com:
- què sabem
- què és el bé
- què és la justícia
- com hem de viure
La filosofia serveix, per tant, per examinar la nostra vida i buscar una manera correcta de viure.
2.4.3. El mètode socràtic
Sòcrates utilitza el diàleg i les preguntes per arribar al coneixement. El seu mètode té dues parts:
1. Ironia
Mitjançant preguntes, Sòcrates fa que l'interlocutor descobreixi que no sap realment allò que pensava saber. Ironia → reconèixer la ignorància.
2. Maièutica
Després, mitjançant noves preguntes, ajuda l'interlocutor a arribar al coneixement per ell mateix. Maièutica → arribar al coneixement.
2.4.4. Intel·lectualisme moral
Sòcrates defensa que qui coneix el bé, actua bé. Per tant:
- Coneixement del bé → bona conducta.
- Ignorància del bé → mala conducta.
Segons Sòcrates, una persona fa el mal perquè ignora què és realment el bé. Per això considera que el coneixement i l'educació són fonamentals per actuar correctament.