Sòcrates i els sofistes: el gir antropològic

Sòcrates i els sofistes

Deixen d’estudiar la phýsis i es dediquen al nomos (estudien principalment l’ètica, la moral i la política). Això és a causa del cansament sobre les teories de la natura, ja que porten més de 200 anys i encara no s’havia arribat a cap conclusió, i també pel fet que la gent ja no viu al camp (natura), sinó que viu a les ciutats.

Abans, la persona virtuosa a Grècia era aquella que tenia força física, ja que els importants eren els guerrers; però, després, quan va aparèixer la democràcia a Atenes, la persona virtuosa era aquella que sabia parlar i que convencia la gent, ja que es considerava que era una persona poderosa. Per saber parlar cal aprendre l’oratòria, i per això mateix es demanen professors d’oratòria que són anomenats sofistes.

Els sofistes

Primers professors d’oratòria. Es caracteritzen per:

• Relativisme moral: Creença en la qual no hi ha valors morals absoluts, sinó que depenen d’un punt de vista determinat. Ve representat per la filosofia de Protàgores. El contrari és l’absolutisme moral.
• Escepticisme epistemològic: Creença en no poder conèixer la veritat, ja que mai es podrà trobar un criteri adequat per considerar vertadera una proposició. Va ser representat per Gòrgies. El contrari és el dogmatisme epistemològic.
• Impactant indumentària púrpura.
• Són les primeres persones que cobren per ensenyar el seu coneixement (coneixement a canvi de diners).
• L’areté (virtut) ja no és cap privilegi (gran avanç).
• Organitzen el coneixement per matèries.
• Eren discutidors que ensenyaven a discutir, però a més ensenyaven a trobar els punts febles de l’oponent en el seu discurs.

Mètode de discussió sofista

1. Escoltar el discurs de l’altra persona.
2. Buscar un error.
3. Inflar l’error fins que la persona hagi de rectificar el discurs.

• Són de moltes polis i viatgen molt.

Comparativa: Sòcrates vs. Sofistes

Sòcrates

• Atenes, no viatja.
• Professor a la plaça (no cobra diners).
• Creu en accions bones i en els valors morals absoluts.
• Absolutisme moral.
• Dogmatisme epistemològic.
• Metodologia educativa: es recorda (reminiscència).

Sofistes

• Viatgen.
• Professors ambulants que cobren diners.
• No hi ha accions bones ni dolentes, sinó que depenen del punt de vista.
• Relativisme moral.
• Escepticisme epistemològic.
• Metodologia educativa: s’aprèn.