Sofistes: Filosofia, Relativisme i Retòrica a l'Antiga Grècia
Els Sofistes: Mestres de la Paraula i la Realitat
Els Sofistes eren filòsofs que es desplaçaven a Atenes per educar l'aristocràcia. Partien de la idea que el llenguatge crea la realitat; per tant, qui dominava el llenguatge era considerat important. Per demostrar la seva habilitat, defensaven arguments de teories contràries. Eren, generalment, relativistes o subjectivistes i escèptics.
Primera Sofística
Protàgores: L'Home com a Mesura
Considerat un dels pensadors més importants, va ser conseller de Pèricles. Quan Pèricles va morir, va ser acusat de redactar l'Elogi Fúnebre. Es definia com a agnòstic, ja que afirmava que no es pot saber si els déus existeixen, i, en qualsevol cas, no influeixen en la vida humana. El seu punt de vista es basa en tres aspectes:
- L'home individual com a mesura de totes les coses.
- Els homes són diferents i no es poden entendre entre si.
- La paraula "home" significa el mateix que "ciutadà". En una democràcia, el ciutadà decideix el que ha de passar; la llei és l'expressió de la voluntat del ciutadà. La llei és el nomos i s'han de respectar les lleis.
Gòrgies: El Domini de la Retòrica
Gòrgies dominava enormement la retòrica i va influir molt en Sòcrates. Podia convèncer de qualsevol cosa de manera improvisada i era considerat un savi. Va desenvolupar dos jocs retòrics notables:
- L'Elogi d'Helena: Va defensar Helena, causant de la Guerra de Troia, argumentant que tant els grecs com els troians eren culpables.
- El Raonament Nihilista: Consta de tres arguments fonamentals:
- Res no existeix.
- Si alguna cosa existís, seria incognoscible.
- Si alguna cosa existís i es pogués conèixer, seria incomunicable.
Pròdic: Relativisme i Llenguatge
Pròdic destacava pel seu pesimisme i era relativista. Va estudiar el llenguatge i postulava que els homes primitius provenien del sol, la terra i el foc.
Hipies: Coneixement i Llei Natural
Hipies destacava pel seu ampli coneixement. Sostenia que la llei convencional (humana) se situa per sota de la llei natural, i estava en contra de les lleis que oprimeixen els febles.
Segona Sofística
Cal·licles: La Llei del Més Fort
Defensava que els forts han de dominar sobre els febles, i que això és la veritable justícia. Criticava la societat atenenca per intentar igualar febles i forts.
Trasímac: Poder i Justícia
Presentava una visió pessimista: en teoria s'igualen forts i febles, però en la pràctica s'afavoreixen els poderosos.
Antifont: Igualtat i Hedonisme
Defensava l'igualtat entre els homes i tenia una actitud hedonista (cercava el plaer). Considerava que no valia la pena obeir les lleis, ja que no asseguraven afavorir l'individu i, per tant, no eren justes.
Críties: Postures Antagòniques a Sòcrates
Deixeble de Sòcrates, Críties es va convertir en un dels tirans d'Atenes. Va adoptar postures oposades a les de Sòcrates, arribant a defensar la llei del més fort.