Els Sofistes: Protágoras, Gòrgies i Trasímac
Protágoras: Relativisme, Agnosticisme i Veritat
Protágoras afirmava que de qualsevol tema es poden fer dos discursos oposats, i per això mateix va ser criticat, ja que podia ensenyar a defensar un discurs injust.
La seva cèlebre frase "L’home és la mesura de totes les coses" vol dir que som nosaltres els que decidim què són les coses a partir de la nostra interpretació. Per tant, cada comunitat determina el bé i el mal, i no hi ha cap veritat permanent ni universal.
Així doncs, el savi serà aquell que, coneixent les dues opcions, esculli la millor resposta que s’adapti a les circumstàncies. No hi ha cap veritat absoluta, sinó que cal guiar-se per la utilitat o la convenció del moment; és a dir, cal escollir la resposta més útil i que sigui més convenient en el moment.
Protágoras era agnòstic (no podia saber amb certesa si hi ha Déus). Per a ell, la religió és una convenció social i una institució socialment útil. Pronunciar-se sobre l'existència de Déu va més enllà del món humà, i per això cal limitar-se a la realitat que ens envolta. El saber es relaciona amb l'experiència.
Gòrgies: Nihilisme i la Impossibilitat del Coneixement
Gòrgies va defensar tres tesis principals:
- Res és, perquè:
- Si ha estat creada: Si ha estat creada, és que abans no existia, i si del no-res no ve res, no existeix.
- Si ha existit sempre: Una cosa infinita no cap enlloc i, per tant, és impossible que existeixi alguna cosa que no està en cap lloc.
- Si alguna cosa existís, no la podríem conèixer.
La RAÓ ≠ REALITAT: Com que no sabem si la nostra raó és correcta o ens equivoquem, llavors no la podem conèixer.
- Si alguna cosa existís i es pogués conèixer, no podríem comunicar-la.
La PARAULA ≠ COSA: Quan diem una paraula, invoquem una cosa, però totes les paraules són convencions generals. És a dir, cadascú pensa en una cosa diferent (imatge) quan sent aquella paraula. Per tant, no tothom pot assegurar que entén el mateix.
Aquestes tesis condueixen al nihilisme: el fet de no creure en res; la negació de l'existència de l'ésser.
Trasímac: La Justícia com a Llei del Més Fort
Trasímac defensa que la justícia ha de ser la voluntat del més fort. La justícia és la llei del més fort. Sobre aquesta afirmació, hi ha dues interpretacions possibles:
- Creu que la justícia és la llei del més fort perquè els més forts són qui han de governar.
- Creu que la justícia, tot i semblar igual per a tots, és la llei del més fort i no hauria de ser així (una crítica).