Sofistes, Relativisme i la Filosofia de Sòcrates: Ètica i Política
Pensament Sofista: Relativisme i Convencionalisme
Pensament: Es va qüestionar la capacitat humana d'arribar a un coneixement segur. Defensaven posicions relativistes (cadascú tenia el seu punt de vista sobre qualsevol tema); alguns sofistes defensaven l'escepticisme (pensaven que el coneixement era inaccessible).
Les reflexions d'aquests autors se centren en el terreny de l'ètica i la política. Desitjaven buscar bases racionals a qüestions relacionades amb la societat i investigaven l'origen i la naturalesa de les lleis.
Distinció entre Nomos i Physis
- Nomos: Conjunt de lleis i normes convencionals, fruit d'un pacte entre persones; són canviables.
- Physis: Expressa allò natural; les lleis i les normes no són fruit d'un acord, sinó que tenen el seu origen en la pròpia naturalesa humana i són absolutes.
Convencionalisme
Els sofistes consideren que l'origen de les lleis és convencional. Les lleis són el resultat d'un acord o decisió humana. Els factors que van influir en això són:
- Contacte entre pobles i cultures.
- En la fundació de colònies, no s'importava la mateixa constitució, sinó que se'n redactava una de nova.
- Els canvis continus en la constitució d'Atenes.
Relativisme
Consideren que allò que és bo o correcte no és fix, absolut i universal.
Sòcrates: Defensa de la Tradició i la Moral
Sòcrates:
- Assumeix la defensa de les costums i institucions d'Atenes.
- Es converteix en una espècie de consciència pública que denuncia la corrupció.
- Va ser acusat d'impietat.
Sòcrates i els Sofistes: Comparacions
Coincidències
Comparteixen:
- La preocupació per l'educació dels joves i l'assoliment de l'excel·lència o areté.
- L'interès per l'ésser humà, per qüestions morals i polítiques, i la vinculació d'aquests temes al problema del llenguatge.
Diferències
Diferències:
- Forma d'ensenyament: Sòcrates ensenya a tothom, no cobra i prefereix fer-ho en espais oberts.
- Mètode: Sòcrates rebutja els discursos llargs i els textos àtics; no vol seduir la multitud, sinó que tothom arribi a la veritat utilitzant la dialèctica.
- Pensament final: Aporta solucions diferents a temes polítics i morals; defensa l'existència de coneixement universal i s'oposa al relativisme i l'escepticisme.
Intel·lectualisme Moral
Intel·lectualisme: Defensava que els conceptes de la virtut (el bé) són innats; tots els portem dins i per això els complim. Qui no fa el bé és per ignorància.