Sofistes i Sòcrates: Anàlisi Filosòfica i Context Històric

Els Sofistes i Sòcrates

La Guerra del Peloponès i les seves conseqüències a Atenes

- La Guerra del Peloponès (431-404 aC): Aquest conflicte enfrontava Atenes i Esparta. Va culminar amb la derrota i capitulació d'Atenes. Com a conseqüència immediata, Esparta va imposar el govern dels Trenta Tirans. Aquest règim va resultar ser tan opressiu que, al cap d'un any, el poble va iniciar una revolta que va portar a la reinstauració de la democràcia. No obstant això, aquesta nova democràcia era molt feble, moderada i allunyada dels populismes, per la qual cosa va tenir una durada limitada.

Anàlisi dels Fragments Sofistes: Gòrgies i Protágoras

Fragment de Gòrgies sobre el Ser i el No-Ser

D'aquesta obra només es conserven tres afirmacions clau, que desafien la metafísica tradicional:

• a) No existeix res: Aquesta afirmació és antagònica a la de Parmènides. Demostra que es pot construir un argument sòlid per justificar una tesi i, alhora, un altre per defensar la seva contrària. La conclusió és que, davant d'aquesta impossibilitat de decidir, res no existeix realment.
• b) Si existís alguna cosa, no es podria conèixer: Això posa de manifest l'existència de dues naturaleses diferents (la cosa en si i la nostra capacitat de percepció), la qual cosa impedeix el coneixement mutu.
• c) Si existís alguna cosa i es pogués conèixer, no es podria comunicar: Subratlla la incapacitat del llenguatge humà per descriure les coses concretes. Com que tot el que existeix és concret, només podem descriure conceptes generals.

Fragment de Protágoras: L'Home com a Mesura

El famós aforisme diu: "L’home és la mesura de totes les coses, de les que són en tant que són, i de les que no són en tant que no ho són."

Explicació de l'argument: Aquesta frase defensa el relativisme moral. S'argumenta que no existeixen valors morals absoluts, ja que cada ciutat o individu defineix el que és just i el que és injust segons la seva pròpia percepció o necessitat.

La Problemàtica Fisis-Nomos: Sofistes i Sòcrates

La problemàtica fisis-nomos (naturalesa-llei/costum) va ser central per als sofistes. 'Nomos' significa costum o norma de conducta, i 'fisis' significa naturalesa.

Aquesta contraposició es va desenvolupar en tres etapes normatives:

1. Societat heroica i aristocràtica: Les lleis i institucions tenien el seu fonament en els déus.
2. Adveniment del pensament racional: Les lleis humanes es fonamentaven en la llei natural. Si una societat no funcionava bé, era perquè les seves lleis no s'adequaven a la natura.
3. Sofistes: Es produeix un canvi de perspectiva. Les lleis són vistes com el resultat d'un pacte (convencionalisme). La conseqüència és que les lleis són canviables, a diferència de les etapes anteriors.

L'actitud de Sòcrates va ser d'oposició a aquesta visió sofista, ja que ell buscava principis universals i constants, en lloc de lleis basades en el pacte o la mera opinió.

Anàlisi del Fragment d'Anaximandre

Anaximandre va escriure un llibre anomenat "Sobre la naturalesa" i va elaborar un mapa del món. Només es conserva un fragment del seu llibre.

Anàlisi del Fragment

El concepte central és l'apeiron (il·limitat), que prové del grec i significa 'allò que no és cosa'. Es compon del prefix "a-" ('il') i 'peiron' ('límit').

D'aquest origen il·limitat neixen les coses, i a ell han de tornar. Això implica que les coses neixen i han de morir. Aquest cicle és inevitable perquè l'acte pel qual una cosa sorgeix és considerat una injustícia, ja que per a que una cosa neixi, una altra ha de desaparèixer. El temps és l'encarregat de gestionar i regular aquest procés de compensació.

El Poema de Parmènides: Estructura i Proemi

El poema de Parmènides es divideix en tres parts principals:

1. Proemi (Introducció): Presenta el tema mitjançant un viatge, una experiència entre màgica i espiritual, que porta el poeta al regne dels morts (Hades).
2. Via de l'Aletheia (Veritat): Un cop a Hades, el poeta troba la deessa que li revela els coneixements necessaris per ser savi. El terme 'aletheia' significa 'destapar o desvetllar'.
3. Via de la Doxa (Opinió): La paraula 'doxa' significa 'opinió'. Per als grecs, no era només un concepte subjectiu, sinó l''opinió pública', el conjunt d'opinions acceptades socialment, encara que no fossin vàlides filosòficament.

Explicació del Proemi

El Proemi narra un viatge on tots els acompanyants són femenins, excepte el poeta, fet inusual en una cultura patriarcal. El poeta arriba a la porta del regne dels morts (l'infern). Les donzelles acompanyants convencen la deessa perquè obri la porta. Quan s'obre, es troben amb un espai immens per on passa el carruatge. La deessa li dona la mà dreta al poeta, símbol de benvinguda i iniciació.

Fragments d'Heràclit: Problemes i Anàlisi del Fr. 1

De l'obra d'Heràclit es conserven uns 130 fragments, sense un ordre clar, excepte el primer. L'estil és problemàtic perquè utilitza aforismes (sentències o afirmacions sense justificació explícita).

Un altre problema és la seva lògica natural, que no respecta el principi de no contradicció (la impossibilitat d'afirmar i negar simultàniament el mateix fet).

Fr. 1: Anàlisi del Fragment

Aquest fragment conté una crítica a dues classes d'homes:

• A la primera part, es critica que els savis no entenen el discurs d'Heràclit i, per tant, tampoc entenen com funciona la naturalesa.
• Per a la resta de la societat, la situació és pitjor, ja que no són conscients de la seva ignorància.

En conclusió, ningú l'entén, i per tant, ningú comprèn la naturalesa. Per primera vegada, es parla de la naturalesa en general amb el terme 'fisis' (natura).

Característiques dels Diàlegs de Plató

Els diàlegs socràtics de Plató exploren temes ètics i metafísics a través de la figura de Sòcrates. A continuació, es descriuen quatre obres clau:

Eutifró

Aquest diàleg està ambientat a la porta del tribunal d'Atenes. Sòcrates hi va per saber de què se l'acusa i es troba amb Eutifró, un sacerdot que actua segons les expectatives dels déus. Eutifró es dirigeix als tribunals per denunciar el seu pare per assassinat. Sòcrates i ell discuteixen sobre què és la pietat. El diàleg acaba sense arribar a una definició clara, demostrant que totes les definicions proposades eren problemàtiques.

Apologia de Sòcrates

És l'única obra que no és un diàleg; és el discurs de defensa de Sòcrates davant les acusacions de:

• Impietat (no respectar els déus de la ciutat).
• Corrompre la joventut.

Sòcrates defensava la primacia de la consciència individual sobre la col·lectiva, evitant que els joves es deixessin portar per les opinions tradicionals. S'hi detalla la condemna: després de la primera votació que el declarava culpable, es va procedir a la sentència. L'acusador va proposar la pena de mort (una exageració habitual), mentre que Sòcrates, en lloc de demanar l'exili, va proposar que la ciutat li assignés un salari per la seva tasca filosòfica.

Critó

El diàleg té lloc a la presó. El tema central és el deure i el compliment de les lleis. Els amics de Sòcrates li proposen subornar els guàrdies i fugir, però Sòcrates refusa aquesta opció, argumentant la seva obligació de respecte a les lleis de la ciutat, fins i tot quan aquestes són injustes amb ell.

Fedó

Aquest text literari, considerat un dels més bells de Plató, narra el darrer dia de vida de Sòcrates. Comença a la presó, on els amics el visiten juntament amb la seva esposa i fills. Sòcrates demana a la seva família que marxin per poder dialogar amb els seus amics sobre la immortalitat de l'ànima (al matí).

A mitja tarda arriba l'home encarregat de portar el verí (la cicuta). L'home li suggereix que no parli per no patir més, però Sòcrates insisteix a morir parlant, i així ho fa, dialogant amb els seus deixebles fins al moment de la mort.