Els Sofistes i Sòcrates: El Gir Antropològic a Atenes

Els sofistes i el pensament antropològic

Els sofistes van centrar el seu pensament en l'antropologia, deixant de banda l'estudi de la natura per centrar-se en la moral i la filosofia política. Amb l'aparició de la democràcia de Pèricles a Atenes, la ciutat es va convertir en la capital cultural de la Mediterrània; per això, molts intel·lectuals es van traslladar a viure-hi. Els sofistes eren considerats metecs perquè venien de fora d'Atenes.

Aquests pensadors es guanyaven la vida ensenyant als joves aristòcrates (classe alta) a dominar l'art de la paraula per triomfar en la política, és a dir, l'oratòria. Ensenyaven a defensar el "sí i el no" d'una mateixa qüestió; per aquest motiu, es deia que eren experts a portar la contrària i en l'antilogia. Defensaven que els valors morals i culturals eren relatius, és a dir, que cada cultura decidia què està bé i què està malament. La paraula "sofista" ha evolucionat de significar "savi" a ser sinònim d'"entabanador" en l'actualitat.

Sofistes més importants

• Protàgores: es basava en el kairós, defensant que per a què un discurs fos eficaç calia trobar el moment oportú.
• Pèricles: creia que l'home és la mesura de totes les coses. Defensava que les lleis són fixades pels humans i no pas per la natura, i que l'home capta la realitat física segons les seves capacitats. Va governar Atenes.
• Gòrgies: proposava un cert universalisme moral; tot i ser relatiu, considerava que té prou força de convicció perquè tothom l'apliqui i, per tant, l'home imposa les normes.

Sòcrates: el paradigma de l'ètica

Sòcrates va ser el primer home que va morir per defensar les seves idees filosòfiques i és considerat el paradigma de l'home ètic. Segons ell, els humans s'han de guiar per la raó, deixant de banda els sentiments. Creia que els valors morals són universals, és a dir, que són els mateixos per a tothom.

Sostenia la teoria de l'intel·lectualisme moral: si no saps què és el bé o el mal ets un ignorant, perquè no saps que ja ho saps (no saps que a la teva ment resideix el coneixement del bé). El seu mètode era el diàleg. Sòcrates anava a la plaça pública i començava a parlar amb la gent demanant definicions, mentre afirmava que no sabia res (ironia).

Quan la gent proposava definicions dels valors morals, Sòcrates les anava desmuntant per iniciar la dialèctica. Entre totes les definicions recollides, n'extreia una d'universal sobre l'objecte de discussió (maièutica). També va crear el concepte de "daimon", referit a la veu de la consciència interior. La seva finalitat a la vida era ensenyar als altres quines eren les definicions correctes dels valors morals.