La Sofística: Context Històric, Pensament i Sòcrates
Context històric de la sofística
Després de la mort de Sòcrates, durant el segle IV aC, Atenes experimenta una crisi social i de valors, particularment després de perdre la Guerra del Peloponès.
La sofística com a expressió democràtica
La sofística, representada per figures com Protàgores, Gòrgies i Críties, sorgeix com una expressió de la democràcia atenenca. Aquest moviment reflecteix el pluralisme d'opinions i expressions pròpies de la democràcia.
Principis fonamentals del pensament sofista
- Nihilisme ontològic: No hi ha un ésser substancial i permanent; tot està subjecte al canvi constant.
- Fenomenisme: L'aparença és l'única forma de realitat; no hi ha essència (inspirat en Heràclit).
- Subjectivisme: La veritat és subjectiva; l'home és el criteri de veritat dels judicis.
- Sensitivisme: L'experiència sensible és l'única font de coneixement, oposant-se a Parmènides.
- Escepticisme: No existeix veritat universal; tot pot ser alhora veritable i fals.
- Convencionalisme: La societat no és un fet natural, sinó el resultat d'un pacte, en contraposició amb Aristòtil.
- Positivisme jurídic: Les lleis jurídiques i morals són dictades pels homes, no pels déus, en contradicció amb el Dret Natural.
- Relativisme: Les normes socials varien segons cada societat, època i interessos momentanis.
Sòcrates en el context sofista
Democràcia i polis
Sòcrates valora la democràcia i la polis. Creu que el pensament no pot existir sense la pluralitat i tolerància pròpies de la democràcia. La capacitat de discrepar i expressar idees a la polis són condicions essencials per al seu pensament.
El món sofista
Sòcrates s'enfronta als sofistes (sophistés), especialistes en retòrica que formaven futurs polítics en persuasió. Per als sofistes, la veritat depèn de la retòrica. Sòcrates es mostra en contra d'aquesta idea, ja que creu en una veritat objectiva.
Antirrelativisme
Sòcrates s'oposa al relativisme, que sosté que no hi ha una veritat absoluta sinó relativa a cada individu. Considera que si la veritat depèn de cadascú, aleshores la veritat com a tal no existeix.
Utilitarisme moral
Sòcrates s'enfronta a l'utilitarisme moral, que sosté que "és just el que és útil", la qual cosa implica que només cal fer el que és convenient. Sòcrates s'oposa a aquesta perspectiva, ja que implica la impossibilitat d'arribar a l'objectivació de la moralitat en si mateixa.