Solidaritat Catalana (1906-1909): origen, eleccions i trencament

Resum

El document explica l'origen de Solidaritat Catalana a partir de la Llei de Jurisdiccions de 1906, la seva constitució com a coalició electoral de totes les forces catalanes i el seu triomf a les eleccions de 1907 amb el Programa Tívoli. També analitza les discrepàncies internes, com l'acceptació de la Llei d'Administració Local i l'oposició al pressupost de cultura, que van portar al seu trencament. Inclou una breu referència al catalanisme d'esquerres i al Centre Nacionalista Republicà.

Punts clau

La Llei de Jurisdiccions (1906) traslladava a la jurisdicció militar els delictes contra l'Exèrcit i la Pàtria, incloent-hi els ultratges als símbols.
Solidaritat Catalana va ser una coalició electoral que reunia totes les forces polítiques catalanes, inclosos els carlins.
El Programa Tívoli (1907) defensava l'autogovern per a Catalunya i la derogació de la Llei de Jurisdiccions.
En les eleccions de 1907 la Solidaritat va obtenir 41 dels 44 diputats elegits.
La Lliga va acceptar la Llei d'Administració Local (1907) i es va oposar al pressupost de cultura (1908), causes del trencament.
El Centre Nacionalista Republicà, liderat per Domènech i Montaner i Carner, es definia com a nacionalista i republicà i editava El Poble Català.

Posa't a prova

Solidaritat Catalana: Origen i Formació (1906)

Els fets coneguts com els Incidents del Cu-Cut! (1905) van commoure profundament la societat catalana. Només Lerroux va defensar els militars. El govern espanyol no va condemnar els fets i el ministre Moret, conegut pel seu anticatalanisme, va redactar la Llei de Jurisdiccions, dirigida clarament contra el catalanisme.

La Llei de Jurisdiccions (1906)

Aquesta llei, aprovada per les Corts el 1906, consistia a traslladar a la jurisdicció militar tots els delictes contra l'Exèrcit i contra la Pàtria, incloent-hi els ultratges als seus símbols. El rebuig massiu a aquesta legislació va ser la causa per la qual es va generar un moviment patriòtic. Aquest moviment és l'origen de la Solidaritat Catalana (1906).

La Coalició Electoral

Solidaritat Catalana es tractava d'una coalició electoral que aplegava totes les forces polítiques catalanes. Fins i tot els carlins van signar aquest pacte amb l'objectiu d'aconseguir la derogació de la Llei de Jurisdiccions i assolir algunes mesures autonomistes per a Catalunya. Els dos partits dinàstics i els republicans de Lerroux restaven al marge de la Solidaritat.

En aquest context, Prat de la Riba publica La Nacionalitat Catalana, l'obra més important del nacionalisme català, que va tenir un acolliment extraordinari.

Les Eleccions de 1907 i el Programa Tívoli

En les eleccions d'abril de 1907, els partits de la Solidaritat van presentar un programa conjunt anomenat Programa Tívoli, que defensava l'acció d'autogovern per a Catalunya i la derogació de la Llei de Jurisdiccions. Va tenir un gran èxit, aconseguint 41 dels 44 diputats elegits. Solidaritat va confirmar el seu protagonisme, i Francesc Cambó va ser el portaveu de la Lliga a les Corts.

La Crisi i el Trencament de Solidaritat Catalana

Les discrepàncies entre els partits que formaven la Solidaritat van esdevenir la causa del seu trencament. Els punts clau de la crisi van ser:

Acceptació de la Llei d'Administració Local (1907)
La Lliga Regionalista va acceptar el projecte de Llei d'Administració Local del govern conservador presidit per Maura, que fixava el sufragi corporatiu en lloc de l'universal per a l'elecció d'una part dels regidors. Això va generar una forta oposició interna.
Oposició al Pressupost de Cultura (1908)
El 1908, la Lliga es va oposar al projecte de pressupost de cultura presentat pels partits d'esquerres, que pretenia introduir la cooficialitat del català, la coeducació i la neutralitat religiosa.

Aquests fets, juntament amb la Setmana Tràgica de 1909, van ser les causes definitives del trencament de la coalició.

El Catalanisme d'Esquerres: Els Republicans

El Centre Nacionalista Republicà (CNR)

El Centre Nacionalista Republicà (CNR) era un partit nacionalista i republicà, democràtic, tot i que inicialment amb poc suport popular. Els seus líders eren Josep Domènech i Montaner i Jaume Carner. El seu diari era El Poble Català.

Preguntes freqüents

Què va provocar la creació de Solidaritat Catalana?

El rebuig massiu a la Llei de Jurisdiccions, aprovada el 1906, que traslladava a la jurisdicció militar els delictes contra l'Exèrcit i la Pàtria. Aquest rebuig va generar un moviment patriòtic que donà origen a la coalició.

Quines van ser les causes del trencament de Solidaritat Catalana?

Les discrepàncies entre els partits, especialment l'acceptació de la Llei d'Administració Local (1907) per part de la Lliga i la seva oposició al pressupost de cultura (1908). A això es van sumar els fets de la Setmana Tràgica de 1909.