De Solidaritat Catalana a la Mancomunitat: Història del Catalanisme Polític

1. De Solidaritat Catalana a la Mancomunitat

Centrat en la història del catalanisme polític.

• Solidaritat Catalana
• Mancomunitat

1905: Eleccions Municipals a Barcelona

La Lliga Regionalista guanya amb majoria pràcticament absoluta (per segona vegada, després de 1901).

• Es celebra el Banquet de la Victòria per celebrar el triomf electoral.

Cu-Cut i els Fets de 1905

Cu-Cut era una de les moltes publicacions satíriques catalanistes del segle XX (altres com *La Campana de Gràcia* o *Esquella de la Torratxa* eren de tendència republicana).

• Acudit de 1905 (coincidint amb el Banquet): Publicat per ridiculitzar l'exèrcit espanyol, satiritzant les derrotes patides amb la pèrdua de les colònies i la Guerra del Marroc.

1905: Els Fets del Cu-Cut

La reacció de l'exèrcit va ser atacar la seu de Cu-Cut i La Veu de Catalunya amb total impunitat; no van ser ni condemnats ni jutjats.

• La reacció del govern va ser criminalitzar la premsa amb tendència catalanista.
• 1906: Llei de Jurisdiccions: El govern espanyol la tira endavant. Aquesta llei estipulava que qualsevol ofensa contra l'exèrcit, la pàtria o la unitat d'Espanya seria jutjada i castigada per la justícia militar (amb penes més elevades, incloent penes de mort i cadena perpètua).
• Això va suposar una interferència de l'exèrcit espanyol en l'àmbit polític.

Conseqüències de la Llei de Jurisdiccions a Catalunya

Es va produir un ampli moviment de solidaritat de tots els partits i associacions catalanistes, que va cristal·litzar en la Solidaritat Catalana (una coalició que es presentava sota una llista concreta).

• S'hi integra bona part dels partits del catalanisme (Lliga Regionalista, republicans federals, carlins).
• NO s'hi integren els dinàstics (liberal, conservador) i el Lerrouxisme.
• El programa presentat per Solidaritat Catalana es coneix com el “Programa del Tívoli”, de caràcter general, defensant la dignitat de Catalunya.
• Èxit electoral en les eleccions de 1907: Dels 44 diputats escollits a Catalunya, 41 eren de Solidaritat Catalana (els altres 3 entre dinàstics i lerrouxisme).
• La coalició va durar 4 anys, fins al 1909.
• Després de l'èxit, van començar les divisions entre els representants de Solidaritat Catalana a causa de les diferències ideològiques.
• No van obtenir cap èxit més enllà del purament electoral.
• El 1909, la Setmana Tràgica va acabar d'enterrar Solidaritat Catalana, ja que la Lliga Regionalista va donar suport a la repressió del govern espanyol per pacificar Barcelona, mentre que els republicans s'hi van oposar.

Mancomunitat de Catalunya

És important perquè va ser un exemple de la recuperació de les institucions d'autogovern de Catalunya.

• Antecedent: 1714, fi de la Guerra de Successió, supressió de les institucions polítiques catalanes.
• Finals del segle XIX: El catalanisme polític busca la recuperació d'aquestes institucions, aconseguida per primera vegada amb la Mancomunitat.
• Una de les reformes que els partits dinàstics van preveure a principis del segle XX va ser donar major autonomia política a les diputacions i als ajuntaments, intentant frenar les reivindicacions catalanistes.
• Es va concretar en la Llei de Mancomunitats de 1911 (govern liberal).
• La primera demanda va sorgir de la Diputació de Barcelona, impulsada pel seu president, Enric Prat de la Riba (home important de la Lliga Regionalista, juntament amb Francesc Cambó), que permetia que les diputacions es mancomunessin.
• Definició de Mancomunitat: Organisme de caràcter administratiu encarregat de gestionar el pressupost de les 4 diputacions de manera unificada, com una institució de govern de tota Catalunya. No se li atorgaven més drets polítics ni administratius, només es permetia gestionar el mateix de manera diferent.
• La demanda es va fer el 1911, però no va ser aprovada fins el 1914, ja que els governs espanyols van intentar boicotejar-la i frenar-la.
• La Mancomunitat va durar fins al 1924 i va tenir 3 presidents: Prat de la Riba, Puig i Cadafalch (fundador de la Lliga Regionalista) i Alfons Sala i Argemí. Políticament, la Lliga Regionalista va controlar la Mancomunitat.
• Amb la dictadura de Primo de Rivera, la Mancomunitat va passar a un segon terme, esdevenint merament simbòlica.

Estructura de la Mancomunitat

(Quadre diapo 37)

• Sufragi universal masculí: elegia els representants de l'Assemblea General.
• Assemblea General: representada per diputats de les 4 províncies.
• Normalment, la Lliga Regionalista guanyava les eleccions, tot i que també hi podia haver representació de totes les tendències polítiques.
• Elecció de presidents, que triava 8 consellers.

Funcionament i Obra de Govern de la Mancomunitat

El pressupost que va gestionar va ser relativament escàs.

Es van centrar en dos àmbits, que eren les dues grans demandes del catalanisme polític. Actuava com a visió de tot Catalunya, com si fos un estat, intentant dotar Catalunya d'allò que no tenia com a propi:

Desenvolupament Econòmic

• Es va destinar bona part del pressupost al foment del transport terrestre (carreteres i ferrocarrils).
• Comunicacions: Electrificació de Catalunya (dotació de la primera xarxa elèctrica) i millores en el sistema de comunicacions (telègraf).
• Millores en l'agricultura i ramaderia.

Llengua i Cultura Catalana

• Creació de moltes biblioteques per estendre l'alfabetització.
• Creació i protecció de museus i monuments considerats importants.
• Normalització lingüística: Creació d'un diccionari de la llengua catalana (català estàndard) per a l'homogeneïtzació del català estàndard.
• Ampliació de la població professional mitjançant la reforma educativa.