Sostenibilitat, Recursos Naturals i Riscos Ambientals

Història i evolució de la sostenibilitat

1969: Es formula per primera vegada la noció de sostenibilitat.

Sostenibilitat: consisteix a proveir el millor possible d’avui sense posar en perill els recursos de demà; és a dir, evitar exactament el que la cultura popular anomena “mal va qui no pensa per l’endemà”, aplicant-ho en el sentit més ampli i a tota mena de recursos: econòmics, socials, materials, humans i ambientals.

1972: Es posa de manifest que els recursos naturals són limitats al:

• Club de Roma.
• Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient a Estocolm.

1993: Tractat de Maastricht.

• La Unió Europea té un paper destacat a l’hora de donar suport als tractats de les Nacions Unides, ja que és una potència econòmica.
• Europa és important a l’hora de decidir una o una altra situació pel que fa al medi ambient.
• Europa importa molts recursos naturals fòssils.

1997: Protocol de Kyoto.

2015: Acord de París.

L'objectiu d'aquests dos anys (1997 i 2015) és prendre acords per reduir l’emissió i la concentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera.

1992: A Rio de Janeiro es va signar el Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. És un instrument jurídic per prevenir, estabilitzar i reduir els gasos d’efecte hivernacle. Posa èmfasi en la responsabilitat dels països industrialitzats.

2015: Agenda 2030 - 17 ODS. El programa de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient ajuda els països a complir els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Definició i classificació dels recursos naturals

Recurs natural: S’anomenen recursos naturals tots aquells béns que la humanitat pot obtenir de la natura per tal de cobrir les necessitats biològiques essencials de les persones (aliments, aigua...) i les seves necessitats socials (refugi, energia...).

Conseqüències del mal ús dels recursos

• Pèrdua de la biodiversitat: es pot trencar l’equilibri de l’ecosistema. Es pot traduir, per exemple, en menys aliments i menys matèria primera per a la indústria farmacèutica.
• Desforestació: es pot traduir, per exemple, en menys pluja i més erosió del sòl.
• Degradació del sòl: es troba en paisatges de devesa (interior de la península).

Resum de recursos clau: sòl, aigua i energia

El sòl

El sòl, un recurs natural escàs i fràgil, és afectat per dues causes principals de degradació: la desforestació i la sobreexplotació agrícola. Les activitats agrícoles i ramaderes, juntament amb la indústria, contribueixen a aquest problema. L'expansió urbana, l'urbanisme vertical i els usos excloents del sòl també posen en perill la seva qualitat. A més, factors naturals com la roca mare, el gel i les selves, així com terrenys amb pendent excessiu, afecten la fertilitat del sòl. Alarmantment, el 22% dels sòls no són adequats per a la producció d'aliments, mentre els terrenys més fèrtils són ocupats per desenvolupament urbà o industrial. La conservació del sòl és fonamental per assegurar la seguretat alimentària i mantenir l'equilibri ecològic.

L'aigua dolça

L'aigua dolça és un recurs natural indispensable per a la vida, però també és escàs, ja que representa només el 3% de l'aigua de la Terra. Aquesta aigua pot ser subterrània (freàtica) o estar en forma de gel als pols i glacials. L'escassetat d'aigua provoca conflictes geopolítics i locals en moltes regions. El 75% de l'aigua dolça es destina a l'agricultura, mentre que el 20% és utilitzat per a la indústria. Tant els països desenvolupats com els que estan en vies de desenvolupament destinen grans proporcions d'aigua per a diferents usos. A més, el concepte d'aigua virtual i la petjada hídrica són importants per entendre l'ús indirecte de l'aigua en els productes que consumim i en les nostres activitats diàries. La gestió prudent d'aquest recurs és fonamental per al benestar global i la sostenibilitat.

Energies i combustibles fòssils

La combustió d’energies fòssils crea gasos molt contaminants, sobretot en els transports, ja que és l’activitat econòmica que genera més gasos d’efecte hivernacle (més que la indústria), a causa del fet que els nostres motors funcionen amb combustibles fòssils. A part del transport, també hi contribueixen la indústria, les llars, els serveis i el sector primari.

Els boscos i la seva funció ecològica

Els boscos són ecosistemes essencials que alberguen una gran biodiversitat i actuen com a immensos embornals de carboni. Malauradament, s'enfronten a problemes com la desforestació, impulsada per l'exportació de fustes i la creació de grans plantacions comercials. A més, la mineria afecta negativament molts d'aquests boscos, així com les vies de transport i la urbanització, que fragmenten i destrueixen els hàbitats naturals.

Les activitats il·legals també són una amenaça, ja que poden incloure tala il·legal, cacera furtiva i tràfic de fusta i animals. Aquests impactes han provocat la disminució dels boscos primaris (verges o poc afectats) i la proliferació dels boscos secundaris (crescuts després d'una pertorbació). L'acció humana també ha provocat alteracions en el cicle de l'aigua, erosió, pèrdua de sòl i desertificació, la qual cosa agreuja el canvi climàtic. Els boscos es classifiquen segons el seu tipus climàtic com a boreals, temperats, subtropicals i tropicals.

L'Antropocè: una nova era geològica

L’Antropocè seria el nom d’una nova era geològica en la qual l’home tindria tot el protagonisme com a “culpable” del canvi climàtic actual.

Els riscos ambientals a Catalunya

Tipus de riscos: origen antròpic, origen natural o origen mixt.

• Els aiguats: Manifestació típica del clima mediterrani amb pluges fortes. Riscos: inundacions de carrers i habitatges, talls de carreteres, aturada de subministraments i collites malmeses.
• Les pedregades: Precipitacions de gel (calamarsa si és petit, pedra si és gran). Riscos: danys en conreus, mobiliari urbà, cotxes i teulats.
• Les nevades: En llocs no habituals presenten riscos com talls de carreteres, accidents de trànsit i aïllament de la població.
• Els temporals de vent: Bufades intenses i duradores. Riscos: arrencada d’arbres i torres elèctriques, despreniments en edificis i incendis.
• Les esllavissades: Desplaçaments de terra vessant avall per la gravetat, sovint associats a pluges. Poden destruir carreteres i soterrar cases.
• Les allaus: Despreniments de masses de neu al Pirineu Occidental amb riscos similars a les esllavissades.
• Els terratrèmols o sismes: Sacsejades de la superfície. A Catalunya, la majoria estan per sota de la magnitud 3,9 en l’escala de Richter.
• Els incendis forestals.
• La indústria petroquímica: Especialment al Camp de Tarragona, amb risc de fuga de gas.
• Els accidents industrials: Amb substàncies potencialment perilloses.

Els riscos antròpics

Són els que origina l’home. Es divideixen en:

• Origen tecnològic: Transport de mercaderies perilloses o producció d’energia nuclear.
• Associats a fenòmens naturals: Incendis o inundacions provocades per una mala gestió.
• Origen divers: Accidents de trànsit o conservació deficient d’edificis.

Exemples històrics: La fuita de gasos tòxics a l’Índia (1984) i el desastre nuclear de Txernòbil a Ucraïna (1986).

Riscos biològics

Epidèmies i pandèmies letals al llarg de la història:

• COVID-19: Primera pandèmia plenament global per la seva ràpida propagació i repercussió socioeconòmica.
• La grip espanyola: Primer quart del segle XX.
• La pesta negra: Època medieval, transmesa a través del comerç entre Àsia i Europa.
• La sida.

Conceptes fonamentals de l'impacte ambiental

Perquè els fenòmens naturals esdevinguin riscos naturals, han d’estar associats a la presència humana. El concepte de risc ambiental comprèn tant l'origen natural com l'antròpic i el mixt.

La desforestació contribueix a les sequeres i provoca inundacions en desaparèixer l’efecte de retenció de l’aigua de la cobertura vegetal. També provoca pèrdua de sòl per erosió i esllavissades.

Efecte hivernacle

És l’escalfament de l'atmosfera causat per la penetració de la radiació solar i la retenció de calor. Ha augmentat per l’ús de combustibles fòssils i l’emissió de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH) com el CO2, el metà i l’òxid de dinitrogen.

La petjada ecològica i de carboni

• Petjada ecològica: Hectàrees productives necessàries per mantenir el model de vida d'una població segons la seva capacitat de regeneració.
• Petjada de carboni: Quantitat de CO2 desprès a l’atmosfera. Per reduir-la, es proposen alternatives com els cotxes elèctrics, tot i que aquests presenten problemes pel material energètic necessari (hidrogen verd, bateries) i l'actuació de màfies en l'extracció de recursos.

Canvi climàtic i escalfament global

El canvi climàtic actual és accelerat per les activitats humanes, principalment la crema de combustibles fòssils. L’escalfament global és l’increment persistent de la temperatura mitjana de la Terra (que ja ha pujat 0,7 graus).

Els boscos fan una funció vital com a embornals de carboni. La desforestació, sovint il·legal, té conseqüències negatives immediates sobre el clima i la biodiversitat.

Fenòmens naturals

Un fenomen natural és un canvi en l’estat d’un element del medi natural. Poden ser:

• Inapreciables: Desgel, glaçades, marees...
• Violents: Terratrèmols, tsunamis...

Desigualtat i medi ambient

L’Objectiu 10 dels ODS promou la reducció de les desigualtats. Les desigualtats mediambientals es refereixen a les diferents possibilitats d’accés als béns naturals o l'exposició als riscos per motius socioeconòmics.

Les situacions més greus impedeixen satisfer necessitats bàsiques (aigua, alimentació, higiene) a causa de desastres naturals, guerres, accidents nuclears o situacions polítiques injustes com dictadures.