Stalinisme a l'URSS: dictadura i plans quinquennals

Stalinisme a l'URSS: dictadura i planificació

Stalin i el sistema stalinista

Stalin

El sistema stalinista va imposar la primacia absoluta de la ideologia comunista dins l'estat i la societat soviètica, i el Partit Comunista es va convertir en un ens monopòlic que no permetia el debat, sinó que exigia la submissió de tots els seus membres a la línia oficial. D'aquesta manera, l'URSS es va convertir en una dictadura personal de Stalin que va aniquilar tot aquell qui se li oposava i es va crear una nova classe social privilegiada: la nomenklatura.

Política econòmica i planificació

Pel que fa a l'economia, la política de Stalin es va orientar cap a la construcció d'una societat sense propietat privada a partir del control de tots els mitjans econòmics per part de l'estat. El control estatal va passar per una rígida planificació de l'economia que es va concretar en uns plans quinquenals de compliment obligatori, elaborats i supervisats pel gran organisme directiu de la planificació, GOSPLAN. Tenien un objectiu doble:

• convertir l'URSS en un país plenament industrial
• fer del sector agrari un nucli extraordinari de producció per mitjà de l'explotació col·lectivitzada

Plans quinquennals i col·lectivització

El primer pla quinquenal va ser durant 1929-1933 i després se'n van fer dos més. Durant el primer pla a les ciutats es van col·lectivitzar els béns immobles (edificis, terres, camins...), els transportadors i els instruments financers. Tota la indústria va ser socialitzada i es va intentar suprimir l'economia de mercat i distribuir els recursos des de l'estat. La col·lectivització massiva de l'agricultura va començar el 1929, que va suposar la fi dels kulaks. Això va generar una desigualtat important entre la ciutat i el camp, on el nivell de vida dels pagesos era molt baix.

Impacte industrial i social

El segon pla va fer èmfasi en l'autosuficiència, especialment de la indústria pesada, fonamental per a la producció bèl·lica. El creixement industrial durant els primers deu anys de la planificació va ser espectacular: la producció de ferro i acer es va multiplicar per quatre i la del carbó per tres i mig. Aquest desenvolupament de la indústria de base va permetre la conversió de l'URSS en una potència militar, que es va aconseguir amb el sacrifici de la indústria de béns d'ús i consum, cosa que va afectar el nivell i la qualitat de vida de la població.