Gèneres i subgèneres de la poesia trobadoresca: cançó, sirventès, alba i pastorel·la

Resum

El document presenta els diferents gèneres i subgèneres de la poesia trobadoresca, com la cançó, el sirventès, el plany, la pastorel·la, l'alba, la dansa, la cançó de croada, l'escondit, la tensó i la viadera. També explica el context històric i feudal en què va sorgir aquesta lírica, així com les seves característiques formals com l'estrofisme, la mètrica i la rima. Inclou una breu referència a Cerverí de Girona, una de les grans figures del període clàssic.

Punts clau

La cançó era el gènere més rellevant de la poesia trobadoresca i anava acompanyada d'una melodia.
El sirventès era una poesia moralitzadora, sovint amb un to burlesc o un atac personal.
La pastorel·la és un poema amorós en forma de diàleg entre el trobador i una pastora.
L'alba tracta la separació dels amants després d'una nit d'amor.
La tensó és un diàleg i discussió entre dos trobadors, mentre que la viadera és un debat d'idees contràries.
La cobla és la unitat mètrica bàsica de la poesia trobadoresca i sol contenir el senhal.
La societat feudal es basava en la relació senyor-vassall dins una estructura jeràrquica en forma de piràmide.

Posa't a prova

GENERES POÉTICS TROBADORESCOS:es Una cançó o poema de tema Amorós que amaga a l,amant,perque era casada i cada trovador Feia servir un señal a cada poema per a la seua dona que sabia que anava per a Ella. La cançó era el génere mes relevant, acompanyada d,una melodía escrita Per al poema. SIRVENTÉS:poesía moralitzadora: atac personal de vegades amb un To burlesc. PLANY: lloança d.Una persona morta.PASTOREL.LA: poesía amoroso:diàleg, Entre el trovador i una pastora.ALBA:poesía Amorosa, separació dels amants després d.Una nit d.amor.DANSA I BALADA:poema per A ser ballat .Cançó DE CROADA:poema amb valor épic i religiós.L,ESCONDIC:si el trovador Es defensa de unes acussacions que han escampat els lausengiers.TENSÓ:diàleg i Discursió entre dos trobadors .VIADERA:debat de idees contraries.

Cerverí DE GIRONA:ultima Gran figura del período clàssic trobadoresc, va estar al servei dels reis Jaume I i Pere el Gran i es vescompte de Cardona.Te una intenció moralitzadora. Defensa als joglars dient que també son instrument de Déu. Vivía d,aixó. Al Segle XIII els poetes tractaven temes de l,amor cortes i volien reflectir els Fets histórics i socials del seu temps.Adoptàren formes polítiques de la lírica Popular. Esmenta tópics com l,amor de lluny, que aconsegeix presentar aquesta Temática des d,un punt de vista realista i paradoxal. Utilitza un tó profund, De reflexió moral i religiosa. Escriu un tó proper al públic on intenta imitar l,amor Cortés.

CONTEXT HISTÓRIC I Lingüístic DE LA Lírica TROBADORESCA:l,any 476,es van produir una Serie de canvis que van originar l,aparició d,un nou sistema polític, econónim Y social, va tindre com a eix vertebrador l,Imperi franc i l,església exercia Una clara influencia en l,ambit religiós i cultural d,una societat cristiana. L,islam, adés intercanvis comerciants o culturals, es crea la corona d,Aragó. El FEUDALISME, es un punt de vista económic. L,economía feudal es agrícola. Els FEUS ,tenien servs o camperols que treballaven en els seus camps a canvi de protección Militar. La societat feudal,es basava en la relació senyor-vassall, on hi havia Una societat jerárquica, organitzada en forma de pirámide.

CARACTERÍSITQUES DE LA Lírica TROBADORESCA:subjecta unes normes religioses que es manifestaven per a la Memorització dels poemes. CARACTERÍSITQUES FORMAL: a)ESTROFISME: la Cobla,unitat métrica de la poesía trobadoresca que normalment conté el señal amb Que el trovador designava la persona. B)METRICA: sempre les mateixes sil.Labes. C)RIMA: consonant. L,art dels trobars: LEUS,CLUS I RIC.

Preguntes freqüents

Quin és el gènere més important de la poesia trobadoresca?

La cançó era el gènere més rellevant de la poesia trobadoresca. Anava acompanyada d'una melodia escrita per al poema.

Què és el senhal en la poesia trobadoresca?

El senhal era un senyal que el trobador feia servir en cada poema per designar la seva dona, que sabia que anava dirigit a ella. Apareix en la cobla, la unitat mètrica de la poesia trobadoresca.

En què consisteix el sirventès?

El sirventès és una poesia moralitzadora que sovint conté un atac personal amb to burlesc.