Subordinades adverbials i oracions coordinades — Guia sintaxi

Subordinades adverbials

Local: on, a on, d'on, per on, allí on, allà on, arreu on

Temporal: abans que, quan, des que, mentre, així que

Tipus temporals

Tres tipus temporals:

• 1. Simultaneïtat: quan, mentre, mentre que, sempre que, que, ara que, en tant que, cada vegada que, llavors que.
• 2. Anterioritat: abans que.
• 3. Posterioritat: després que, després de, des que, d'ençà que, tan aviat com, tot seguit que, així que.

Modal: com, com si, segons com, segons que, tal com.

Comparativa

Component bàsic: antecedent (adj. o subst.) + verb el·líptic.

• 1. Igualtat qualitativa: tal com, així com.
• Igualtat quantitativa: tant... com.
• 2. Desigualtat: més que, millor que.
• 3. Inferioritat: menys que, pitjor que.
• 4. Proporcionalitat: com més ... menys/més.

Consecutives: Depenen una de l'altra. Ex.: «Feia tan fred que no ens vam banyar.» Formes: tant / tan / talment que, massa / molt / prou perquè, fins al punt que, de (tal) manera que.

Final: finalitat; conjuncions: perquè (com a conjunció final), a fi que, per tal que, per tal de, que. Verb en subjuntiu (p. ex. pugui / pogués). També «per a + infinitiu» per expressar finalitat.

Causal: motiu de l'acció: perquè, puix, puix que, ja que, car, com que, per tal com, a causa que, per raó que, com sigui que, vist que, atès que. Verb en indicatiu (p. ex. puc / podia).

Condicionals: Depenen una de l'altra. si, mentre (que), amb que, només que, posat que, sempre que, a condició que, en cas que, tret que, llevat que, que.

Concessives: L'acció es realitza malgrat l'obstacle. encara que, per més que, tot i que, a pesar de / que, bé que, si bé, malgrat que.

Oració coordinada

Tipus:

• Copulativa: i, ni.
• Disjuntiva: o, o bé.
• Adversativa: però, sinó, sinó que, ara bé, no obstant això, en canvi, tanmateix, més aviat, amb tot, així i tot.
• Distributiva: o... o, ni... ni, no solament... sinó que, d'una banda... i de l'altra, tan aviat... com.
• Il·lativa: doncs, per tant, per això, en conseqüència, de manera que.
• Continuativa: amplia el significat de la primera oració.
• Explicativa: és a dir, o sigui, això és (normalment entre comes).

Funcions sintàctiques

• CI (complement indirecte): a qui, al qual.
• CCL (complement circumstancial de lloc): per on.
• SUBJ (subjecte): la qual cosa, fet que, cosa que (substitueix «això», «aquesta cosa»).
• CN (complement nominals): porta un substantiu davant; exemple: complement del nom.
• Compl. de l'adj. (complement de l'adjectiu): convencuts, acostumats, etc.
• Com (adv.): lluny, abans, molt, poc, fàcilment (funcions adverbials).
• CR: de sortir, a fer (formes de complement o constructes amb preposició).

Unió de frases

Connectors de relació o unió: de que, del qual, que, a que, a les quals, en què, amb la qual, de la qual, el qual.