Surrealisme: manifest, vies i característiques (Breton, Dalí, Miró)

Surrealisme: origen i ideologia

Surrealisme és un moviment que neix en l'àmbit de la literatura francesa amb autors com Paul Éluard, Louis Aragon i André Breton, i que s'estén a l'art, la fotografia i el cinema. L'ideòleg va ser André Breton, que va escriure el manifest surrealista de 1924. Era un pensador que anava contra la burgesia, una societat plena de prejudicis. Va proposar un camí que només s'aconseguia amb la llibertat.

Aquesta llibertat tenia dues vies:

• Llibertat social: pensada des de les teories de Marx.
• Llibertat espiritual: vinculada a les idees de Freud.

Per això el moviment va estar molt vinculat al Partit Comunista francès i a la concepció revolucionària de l'època.

Característiques i bases del surrealisme

Les característiques d'aquest art són:

• Les seves bases són la filosofia i la psicologia.
• Moviment continuador del dadaisme.
• És un moviment provocatiu, provocat sovint per la seva pròpia construcció i intencionalitat.
• Vol trobar un punt de trobada entre el somni i la vigília.
• Com va dir Lautréamont: «No hi ha res tan bell com la trobada fortuïta d’un paraigua i una màquina de cosir sobre una taula d’operacions», una imatge que il·lustra la recerca de l'estrany i la combinació sorprenent.

Per arribar a aquest punt de trobada els surrealisme proposava tres vies principals:

• Via automàtica
• Via onírica
• Via paranoico-crítica

Via automàtica

Via automàtica: consisteix a alliberar la ment i evitar que la raó interfereixi; així apareix l'espontaneïtat. Es basa en la teoria de Freud, que considerava que la sexualitat i els impulsos inconscients juguen un paper important en la creació, perquè són un alliberament espontani del desig. L'automatisme surrealista sorgeix amb la fusió de dues idees: la tècnica psicoanalítica de la lliure associació i la idea del poeta Rimbaud sobre el desgavell dels sentits. Per tant, per poder crear una obra automàtica s'ha de deixar de banda el control conscient de la imaginació. En aquest moment sorgiran realitats distants que s'uneixen en una unitat meravellosa. Aquesta realitat meravellosa la pot crear tothom, no només els artistes, perquè es suprimeix el control conscient i la persona esdevé un receptor passiu del subconscient. Per tant, el talent convencional és irrellevant.

Les maneres d'arribar-hi poden ser diverses: la beguda, passar gana, dormir molt, etc.

Joan Miró pertany a aquesta via (aprox. 1923-1930) i el seu camí passa per tres idees: esquematisme, vitalitat i gust pels colors purs i plans.

Via onírica

Via onírica: fa referència als somnis i al passat; l'objectiu és reflectir imatges de la infantesa que han deixat empremta. Serveix per recrear traumes infantils i fer visibles continguts reprimits. Aquesta via la segueix Salvador Dalí amb les seves obsessions per la quotidianitat i les experiències personals.

Via paranoico-crítica

Via paranoico-crítica: es tracta de conrear visions enganyoses, tal com passa en els pacients paranoics, però de manera conscient i controlada. Aquesta tècnica la va inventar Dalí i consisteix a explotar el joc entre percepció i error per generar noves formes de realitat pictòrica i conceptual.