Taponament Cardíac, Xoc i Hipertensió Arterial: Guia Mèdica

Taponament Cardíac

Compressió del cor per acumulació de líquid al sac pericàrdic, que disminueix el flux d'entrada i sortida de sang.

• Clínica: Símptomes solen aparèixer amb 350-500 mL de líquid.
• Signes i símptomes: Hipotensió, xoc.
• Causes: Pericarditis agudes, vessaments pericàrdics, hemopericardi posttraumàtic, infarts.

El Xoc: Definició i Tipus

El xoc és una fallida hemodinàmica, una resposta greu a una agressió que es manifesta amb hipotensió arterial.

Tipus de Xoc Segons la Causa

• Hipovolèmic: Causat per una pèrdua de líquids corporals (sang en xoc hemorràgic, plasma en cremats, transsudats en drenatges pleurals o peritoneals, deshidratació, liposuccions).
• Cardiogènic: Degut a una disminució del cabal cardíac.
• Sèptic: Causat per una infecció sistèmica greu.
• Anafilàctic: Degut a una reacció al·lèrgica severa (medicaments, sang, etc.).
• Neurogènic: Causat per dolor intens o anestèsia profunda (epidural o general).

Fisiopatologia del Xoc

Mecanismes Compensadors

Davant una agressió que provoca hipotensió, s'activen els baroreceptors i el Sistema Nerviós Simpàtic (SNS), resultant en taquicàrdia i augment de la contractilitat. Les catecolamines indueixen una vasoconstricció selectiva en ronyons, pell i sistema digestiu. El cervell i el cor mantenen el flux sanguini fins i tot amb pressions inferiors a 60-70 mmHg. També s'activa el sistema Renina-Angiotensina-Aldosterona i s'allibera ADH.

Mecanismes de Descompensació

Si la hipotensió persisteix, es produeix hipòxia i acidosi làctica. L'acidosi provoca un segrest de líquids que agreuja la hipotensió. S'alliberen substàncies vasodilatadores (histamina, prostaglandina E2, prostaciclina, òxid nítric), que augmenten el segrest de líquids. L'activació de tromboxans i agregants plaquetaris pot conduir a Coagulació Intravascular Disseminada (CID).

Xoc Irreversible

Les cèl·lules dels òrgans vitals (sistema neurològic, fetge, cor, pulmons) es lesionen de manera irreversible, fent la vida incompatible.

Signes i Símptomes del Xoc Instaurat

• Taquicàrdia progressiva.
• Pols dèbil i filiforme.
• Hipotensió (o normotensió inicialment).
• Pell freda, pàl·lida (o cianòtica) i sudorosa (excepte en xoc sèptic, on pot ser calenta i rosada).
• Oligoanúria (< 30 mL/hora).
• Alteració de la consciència: inquietud, confusió, desorientació, estupor, coma.
• Acidosi làctica.

Complicacions del Xoc

Són conseqüència de la mort cel·lular i la lesió tissular generalitzada. Alguns exemples són:

• Insuficiència miocardíaca.
• Síndrome de destret respiratori agut (SDRA) per afectació pulmonar.
• Coagulació intravascular disseminada (CID) per afectació vascular.
• Insuficiència hepàtica.
• Insuficiència renal.

Tractament del Xoc

Tractament Específic de la Causa

Administració d'antibiòtics, sang, líquids, corticoides o adrenalina, segons la causa subjacent.

Reposició de Líquids

Es poden administrar:

• Sang i derivats.
• Solucions col·loïdals (ex: albúmina al 5%, expansors plasmàtics com dextrans o manitol).
• Solucions cristal·loides isotòniques (ex: solució salina isotònica, solució de Ringer lactat).
• Solucions cristal·loides hipotòniques (ex: solució salina al 0,45%, dextrosa al 5%).

Fàrmacs Vasoactius

S'utilitzen fàrmacs que estimulen els receptors alfa (α) per provocar vasoconstricció o beta (β) per induir vasodilatació. Un exemple és la dopamina, que augmenta el cabal cardíac i disminueix la resistència perifèrica, ja que produeix vasodilatació en els llits vasculars renal, mesentèric, coronari i cerebral.

Oxigenoteràpia i Repòs

S'administra oxigen per maximitzar l'eficiència dels transportadors disponibles. El repòs és fonamental per disminuir el consum de recursos i evitar l'acumulació de metabòlits. Una forma de repòs és minimitzar la termoregulació, mantenint el pacient en condicions tèrmiques neutres (aproximadament 24°C) perquè l'organisme treballi el mínim per mantenir l'homeòstasi.

Hipertensió Arterial (HTA)

Elevació persistent i anòmala de la pressió arterial sistòlica o diastòlica. El diagnòstic es realitza mitjançant la presa de tensió un cop per setmana durant tres setmanes consecutives (la primera vegada en ambdós braços, prenent com a referència el valor més elevat). Cal considerar l'absència de factors modificadors com la hipertensió de bata blanca, l'exercici, l'estrès, la cafeïna, el tabac, la digestió o l'ús de certs fàrmacs.