Teatre Català Postguerra: Context, Joan Oliver i Joan Brossa

Glossari de Termes

• La fi: com va morir
• Bany de sol: prendre el sol
• S'adeia: s'assemblava
• S'esvaïa: s'escampava
• Manà aparellar: agafar
• Esfereïda: espantada
• Parer: opinió
• Apressà: anar ràpidament
• Amenitat: molta gent
• Recular: tirar enrere
• Vacil·lar: dubtar
• En vetlla: sense dormir
• Deliberaren: discutien
• Al ras: a la intempèrie
• Esdevingut: succeït
• Miseno: població cap al nord de la badia
• Calendes: primer dia de cada mes en l'antic calendari romà
• Albirar: veure de lluny una cosa sense distingir-la bé
• Libúrnica: nau romana petita i lleugera
• Varar: posar al mar una nau
• Quatrirrem: nau amb quatre bancades de remers
• Atansar: acostar, aproximar
• Gual: indret d'un riu o mar on l'aigua és prou baixa perquè s'hi pugui passar caminant
• Estàbia: població a 5 km de Pompeia
• Sofre: element de color groc clar que expulsen els volcans en erupció
• Encants: lloc on es venen coses velles
• Avantnat: que ha nascut abans
• Sargit: adob que es fa en una roba refent el teixit amb fil i agulla
• Roba arreglada: adaptada al context de la lectura
• Oreig: vent suau
• Agombolar: embolcallar
• Flauteig: so semblant al d'una flauta
• Tòtils: gripaus petits i rabassuts
• Abrandat: que encén o fa créixer un foc
• Voluptat: gran plaer
• Revifalla: adquirir nou vigor (en el context, una nova vida)
• Follia: bogeria
• Tramuntar: passar a l'altra banda
• Esguerrar: fer malbé
• Ans: però
• Quartera: mesura de superfície
• Cenyir: estrènyer per la cintura, emmarcar
• Tenderol: vela, tendal
• Carena: part de la muntanya
• Bruna: gris fosc tirant a negre
• Recança: sentiment de pena o penediment per haver fet o deixat de fer alguna cosa

Context Històric del Teatre Català

La Guerra Civil i la Postguerra (1936-1955)

• El període de la Guerra Civil (1936-1939) va suposar una desfeta per a la cultura catalana.
• Durant la postguerra, la modernització iniciada amb el Modernisme i el Noucentisme va quedar estancada, ja que el règim franquista va prohibir la llengua catalana i les seves institucions.
• La literatura catalana es va desenvolupar a l'exili extern (des d'altres països) i a l'exili intern (clandestinament).
• A vegades, es reunien a les esglésies, ja que allà les autoritats franquistes no podien intervenir.
• El teatre va quedar suspès fins al 1946, any en què es van reprendre algunes interpretacions, tot i que la majoria d'espectacles patien la censura i estava prohibit traduir obres al català.
• Representaven obres de:
  • Autors del segle XIX: Guimerà i Pitarra.
  • Autors vius que estrenaven obres pròpies: Josep M. de Sagarra, Carles Soldevila.
• El 1955, es va iniciar una recuperació del gènere teatral.

Tendències Teatrals Europees i el Realisme Històric

• Les tendències europees partien del realisme històric (retratar la societat i plasmar-la en un text tal com és).

Teatre Existencialista

• Representat per autors com Josep Maria Espinàs (dramaturg, assagista i narrador).

Teatre de l'Absurd

• Té els seus orígens en el teatre existencialista i el surrealisme (Ionesco, Beckett).

Teatre d'Influència Nord-americana

• Els dramaturgs se centren en els problemes de la societat i de la seva realitat (ex: Joan Oliver).
  • En aquestes obres sempre hi ha un to pessimista a través de l'actuació dels personatges.
  • Tracten les passions humanes i les repressions sentimentals.
  • Critica el sistema social i polític americà.
  • Pretenien mostrar la societat tal com era per tal de poder canviar-la.

El Teatre a Espanya (Anys 30-40)

• Es comencen a fer sainets costumistes: obres de teatre quotidià, sovint frívoles, per passar el temps.
• S'allunya molt del model europeu a causa de la dictadura.
• La renovació dels corrents moderns estava en mans de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (molts dels seus membres traduïen el teatre modern).
• El 1963, es clausura aquesta institució i l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual agafa el relleu.
• El 1971, es crea l'Institut del Teatre (una escola molt important d'art dramàtic).
• Durant els anys 60-70 apareixen agrupacions de teatre importants:
  • Els Joglars: encarregats de la inauguració del fòrum.
  • Els Comediants: inauguració dels Jocs Olímpics.

Joan Oliver (1899-1986)

• Procedia d'una família adinerada i va estudiar Dret, tot i que va mostrar interès per la literatura des de jove.
• Va col·laborar amb publicacions com La Veu de Catalunya o Mirador, on va conèixer altres autors com Mercè Rodoreda.
• Va formar part del Grup de Sabadell (amb Francesc Trabal i Armand Obiols), vinculat a l'avantguarda.
• Tot i que la Guerra Civil va suposar un trencament en la seva trajectòria, va decidir exiliar-se a França.
• Veient que la situació a França també era complicada, va anar a Santiago de Xile, on va ser conegut com a poeta i va crear una editorial, El Pi de les Tres Branques, fet que va possibilitar la publicació de molts textos.
• El 1948 va tornar a Catalunya, on va tenir una actitud militant en la lluita antifranquista.
• Va escriure prosa, poesia i teatre. Com a dramaturg:
  • Temes: crítica a la burgesia i paròdia de temes bíblics.
  • Recursos: utilitzava molt la ironia i la sàtira.
  • Signava les seves obres com a Pere Quart.
• Obres durant el període de Guerra Civil i del seu exili:
  • 1936, Allò que tal vegada s'esdevingué: paròdia de la relació sentimental entre Nara, Caïm i Abel.
  • 1938, La fam: tracta temes d'actualitat relacionats amb la idea de la revolució.
• Obres després de la Guerra Civil, on va derivar cap a la comèdia psicològica:
  • 1958, Ball robat: reflexiona sobre les relacions humanes (amor, matrimoni, solitud) i la recerca fracassada de la felicitat, amb un to pessimista. Reflecteix els seus conflictes interns i les repressions dels desitjos, atacant els convencionalismes socials.
• Obres que va traduir per donar a conèixer autors estrangers de primera línia (Molière, Goldoni, Txèkhov, Brecht):
  • 1957, Pigmalió: versió lliure d'una obra de G. B. Shaw.

Joan Brossa (1919-1998)

• Va ser fundador del grup avantguardista Dau al Set (1949-1956), format per artistes plàstics i escriptors (Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Joan Josep Tharrats, Arnau Puig).
• La influència de l'avantguardisme el va portar fins a la poesia visual i a relacionar i fusionar diversos àmbits artístics.
• Era un artista polifacètic (escultor, escriptor...). Com a dramaturg:
  • Entenia el teatre com a poesia escènica, basat en l'experimentació, que pretén buscar nous llenguatges i mostrar la realitat de forma expressiva i suggerent.
  • Temes: situacions de la vida quotidiana que deriven cap a l'absurd, amb diàlegs intranscendents i situacions grotesques.
  • Personatges molt poc definits (sense nom o anònims) per tal que el públic s'identifiqués.
  • Recursos: utilitza molts monòlegs.
• Les seves obres eren de registre col·loquial i basades en el corrent del teatre de l'absurd:
  • Or i Sal, Cavall al fons: van tenir poca repercussió.
  • Calç i rajoles: segueix l'esquema i l'ambientació del sainet popular, però contraposant diàlegs realistes amb monòlegs poètics i la influència surrealista.
• Teatre més accessible en què dona una visió lúdica i divertida dels convencionalismes socials:
  • Postteatre, Fregolisme o monòlegs de transformació, Striptease i teatre irregular.