Teatre d'Epidaure: Anàlisi Arquitectònica i Històrica

Teatre d'Epidaure: Fitxa Tècnica

• Arquitecte: Policlet el Jove
• Cronologia: Segle IV aC (c. 350 aC)
• Estil: Grec clàssic
• Materials: Pedra
• Sistema constructiu: Arquitravat
• Localització: Epidaure (Peloponès)
• Dimensions: 120 m de diàmetre

Context Històric (Segle IV aC)

El Teatre d'Epidaure es construeix cap al 350 aC, marcant la transició entre el final del període clàssic i l'inici de l'hel·lenístic. Durant aquest període, després de les Guerres Mèdiques, l'Acròpolis d'Atenes va quedar destruïda i es va començar a reconstruir. Després es van iniciar les Guerres del Peloponès, un enfrontament de les diferents polis gregues contra la supremacia d'Atenes.

Totes les ciutats gregues van passar a ser sotmeses per un rei de Macedònia anomenat Felip II (338 aC), pare d'Alexandre el Gran. Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol imperi, des d'Europa fins a Àsia, amb la llengua i la cultura gregues com a base. A la seva mort, però, el seu imperi es va dividir en diferents regnes.

Anàlisi Formal i Estilística

Elements de Suport i Estructura

Els elements de suport inclouen les grades i els murs laterals (murs de contenció) utilitzats per aguantar el terreny. El teatre aprofita els turons propers per construir-hi les graderies.

Estructura de l'Espai (Càvea, Orquestra i Escena)

L'espai es divideix en la Càvea (grades), l'Orquestra, l'Escena i el Prosceni.

• L'Orquestra, molt gran i de forma circular, era el lloc on es cantava i es ballava. Al mig hi havia un altar dedicat a Dionís, el déu del vi.
• El Prosceni era un espai elevat on actuaven els actors. Disposava d'un teló rudimentari per tal de variar els decorats. El mecanisme funcionava al revés dels telons moderns, és a dir, el teló pujava i no baixava.

La Càvea i l'Acústica Perfecta

La Càvea tenia una capacitat d'entre 11.000 i 15.000 persones. Els seients destinats a la gent important eren de pedra, amb respatller i reposabraços. El teatre gaudia d'una visibilitat i una acústica excel·lents des de qualsevol punt.

S'hi accedia per dos accessos laterals que conduïen a un passadís situat entre l'orquestra i l'escena, i d'aquí a la càvea a través de 13 escales.

Funció i Interpretació de les Obres

Les obres de teatre es feien en honor de Dionís (déu del vi i la festa). Inicialment, la finalitat era religiosa, oferint ofrenes al déu (a l'altar al mig de l'orquestra), on el cor explicava l'acció de les obres dramàtiques i el paper dels actors era secundari.

Quan el paper dels actors va augmentar, aquests es van situar al prosceni (lloc elevat). Al segle IV aC, el paper dels actors ja era més gran que el del cor. El teatre tenia una acústica immillorable, i es veia perfectament des de tots els seients.

Funció Social i Religiosa

La ciutat d’Epidaure tenia un santuari dedicat a Asclepi (déu de la medicina), i era visitada per molts malalts. El teatre, creat a l’època hel·lenística, és el més gran de Grècia i un dels més famosos. S'hi van representar les millors tragèdies de Sòfocles, Eurípides i Èsquil.

Nota: Els seients es dividien en els dedicats al poble i els dels governants, que tenien respatller i braços.

Models i Influències Arquitectòniques

El Teatre d’Epidaure mostra l’evolució de l’arquitectura clàssica cap a l'hel·lenisme, quan augmenta la càvea i s’aixeca el prosceni. Fou el model a seguir per a teatres posteriors, tant grecs (com el de Segesta, a Sicília) com romans, tot i que aquests hi van aportar avenços tècnics molt importants.