Teatre d'Epidaure: Arquitectura, Acústica i Anàlisi Històrica

El Teatre d'Epidaure: Anàlisi Arquitectònica i Acústica

Fitxa Tècnica de l'Obra

• Obra: Teatre d’Epidaure
• Autor: Policlet el Jove
• Cronologia: 330 a.C.
• Localització: Epidaure, Peloponès
• Materials: Pedra
• Sistema Constructiu: Arquitravat
• Mides: 120 m de diàmetre

Estil i Context Històric

El teatre és una invenció dels grecs, concebut com un recinte a l’aire lliure en relació amb la natura, amb forma de semicercle per facilitar l'accés a la gent del poble. (Cal no confondre'l amb el lloc creat pels romans per fer espectacles bàrbars i cruels, com els amfiteatres.) En aquest cas, el Teatre d'Epidaure és el que s’ha conservat millor. Les seves mides són perfectes, és d’una gran bellesa i, sobretot, el teatre grec té una acústica fenomenal. Aquesta obra trenca l’equilibri clàssic, ja que es fan obres més monumentals. És una obra grandiosa, perfecta per al seu ús, tot i que, en general, els grecs no van destacar mai per les seves innovacions en l'àmbit teatral, sinó per la perfecció de les seves formes existents.

Elements de Suport i Estructura

El teatre grec aprofita el pendent d’una muntanya per construir-se. El Teatre d'Epidaure disposa dels següents espais clau:

Orchestra

És la part circular. En aquesta zona hi havia els cantaires, els músics i els dansarins.

Cavea o Teatron

Era la graderia on el públic s’asseia i podia veure l’obra. Concretament, disposava de 50 graderies i 13 escales radials, amb capacitat per a 14.000 espectadors. L'estructura esglaonada garantia una bona visió des de qualsevol punt. Pel que fa als seients, hi havia dos tipus: els seients normals i, després, seients amb braços i espatllera reservats per a la gent important.

Escena

Estava darrere del prosceni. Era el conjunt del decorat, de columnes i d’escultures. Dins d'aquest espai és on hi havia els camerinos dels artistes; allí dins es canviaven i es posaven màscares.

Prosceni

Era el lloc on es representava el teatre, on actuaven els artistes. S’hi accedia per unes rampes laterals. Amb el pas del temps, hi ha un canvi: el prosceni es fa més gran i es redueix l’orchestra. Tenia un teló rudimentari. És una obra perfecta pel que fa a l’acústica.

Interpretació i Funció Religiosa

Els teatres servien per honrar els déus. Dels déus que hi havia a l’Olimp, el més celebrat en el context teatral era Dionís. No obstant això, aquest teatre concretament formava part del santuari del déu de la medicina, Esclepi.

Primerament, les obres eren dramàtiques, i el cor ens explicava la història, mentre que els actors tenien un paper més reduït. Antigament, l’orchestra era molt gran, però a poc a poc es va anar reduint i es va anar ampliant el prosceni. Les representacions es feien a la llum del dia, i els actors havien d’actuar molt bé per cridar l’atenció del públic.